L'angoixa contemporània i la vida de Thomas Mann

L'angoixa contemporània

En el camp cultural, el canvi entre els segles XIX i XX està marcat per l'angoixa d'artistes i intel·lectuals que consideren fracassats tots els intents de reforma de la vida humana iniciats en el segle XVIII. Arriba l'ascens de la burgesia i la crisi de l'individu que no encaixa en els patrons i en el model portat per la Revolució Industrial.

Les raons d'aquesta crisi: la incertesa científica

Durant els primers anys del segle XX, es produeixen uns descobriments que acaben amb tot el que es considera base científica inamovible, com la idea que el coneixement científic és capaç d'explicar el funcionament de l'univers. La ciència al segle XX es troba en un estat d'incertesa total, ja que la realitat és canviant i no es pot explicar racionalment.

L'amenaça tecnològica

Els avenços tècnics han transformat el nostre món des d'inicis del segle XX, però aquest imparable procés tècnic ha facilitat l'aparició d'amenaces com la carrera nuclear, la contaminació, l'escalfament global, la societat ultracapitalista… Les noves pors tecnològiques s'han unit a les tradicionals de caire religiós, existencial o social. En literatura, l'angoixa tecnològica és determinant per l'aparició del nou gènere de ciència-ficció.

La crisi del pensament filosòfic

Durant la segona meitat del segle XX, la filosofia europea va estar dominada pel positivisme, però en els darrers anys se n'adonen que la raó no pot explicar la realitat en la seva totalitat, i es busquen nous enfocaments per comprendre-la (irracionalisme i existencialisme).

Thomas Mann

Va néixer el 6 de juny de 1875 a Lübeck, en una família de comerciants, i va ser germà menor del novel·lista i dramaturg Heinrich Mann. Quan el seu pare va morir, la família es va radicar a Munic. Va ser pare de l'autor Klaus Mann i de l'escriptora i actriu Erika Mann.

Va treballar com a venedor d'assegurances i també va pertànyer al comitè de direcció de la revista satírica Simplicissimus, abans de dedicar-se a l'escriptura com a professió.

En les seves novel·les, els protagonistes són freqüentment burgesos que pateixen un conflicte espiritual. La seva primera novel·la important, Els Buddenbrook (1901), narra la decadència inevitable, al llarg de diverses generacions, d'una dinastia de rics comerciants ultramarins de la senyorial ciutat hanseàtica. Quan va aparèixer, va provocar un gran escàndol entre l'alta burgesia de la ciutat per reconèixer-se en la ridiculesa d'alguns personatges de l'obra.

Posteriorment escriu Tonio Kröger (1903) i La mort a Venècia (1912), que va inspirar la pel·lícula de Luchino Visconti i l'òpera de Benjamin Britten. En el Bildungsroman La muntanya màgica (1924), la seva obra més famosa i una de les novel·les més excepcionals del segle XX, sotmet la civilització europea a una minuciosa anàlisi. Entre les seves obres posteriors es troben:

• Els contes Desordre i dolor precoç (1925), sobre l'amor patern.
• Mario i el mag (1930), en el qual assenyala els perills de la dictadura feixista i la covardia intel·lectual.
• La sèrie de quatre novel·les basada en la història bíblica de Josep, Josep i els seus germans (1934-1944).
• Les novel·les Doctor Faustus (1947), El triat (1951) i Confessions de l'estafador Felix Krull (1954).

El 1929 li van atorgar el Premi Nobel de Literatura, però el 1933 es va exiliar d'Alemanya després de l'arribada al poder dels nazis. Va residir a Suïssa i després als Estats Units (1938), on va obtenir la ciutadania el 1944.

A l'agost es va establir a prop de Zuric (Suïssa), on va morir el 12 d'agost de 1955.