Transformació del Sector Agrari i Població Rural

De l'economia de subsistència a l'economia de mercat

Durant el segle XIX, la utilització de noves tècniques agrícoles va permetre augmentar la producció agrària en un moment en què els preus dels aliments eren alts i obtenir així excedents per alimentar una població creixent. Alhora, els grans propietaris de terres obtenien més ingressos i van iniciar un procés de concentració de capital que després invertien a la indústria. A mesura que la indústria s'anava desenvolupant i les ciutats creixien, va augmentar la demanda d'aliments. Els productes industrials arruïnaven la petita artesania rural.

Com a conseqüència d'aquest procés econòmic, una part cada vegada més important del sector agrari va entrar als circuits de l'economia de mercat, dins la qual el pagès és venedor i comprador. Avui dia, a Espanya, l'agricultor ha abandonat pràcticament l'agricultura tradicional, destinada al consum propi (economia de subsistència), i dedica la producció, o una bona part, al mercat. El resultat d'aquests canvis ha estat una transformació notable de la població rural, de les feines agràries, de la superfície i l'estructura de les explotacions agràries i de la producció i la comercialització dels productes.

Població rural i població agrària

La població agrària va anar disminuint progressivament a causa de la mecanització dels treballs agrícoles i de la baixa rendibilitat que n'obtenien els agricultors. Tot i això, a partir de les darreres dècades del segle XX, moltes ciutats van perdre població en favor dels municipis rurals, perquè es va produir un èxode urbà que va fer augmentar la població que vivia al camp. Aquesta nova població resident, més la població urbana que visitava els municipis rurals en temps de vacances i els caps de setmana, van afavorir la creació d'activitats no agrícoles, amb l'augment conseqüent de les rendes i el benestar.

Es distingeixen clarament dos conceptes demogràfics:

• Població rural: Població que viu en una zona rural, encara que treballi en el sector secundari o terciari.
• Població agrària: Població que treballa directament en el sector primari.

Paral·lelament, es va registrar un augment de la població activa agrària jove (de 16 a 40 anys), en la qual hi havia inclòs un percentatge important d'immigrants com a assalariats fixos o temporals. Tot i aquest inici de canvi de tendència, que va retenir al camp pagesos joves gràcies a la modernització de les explotacions i a la facilitat de les comunicacions, hi va continuar predominant la població agrària amb una edat superior als 40 anys.