Tendències de la Poesia Valenciana de Postguerra i Vicent Andrés Estellés

I.6 Tendències més rellevants de la poesia en el període de postguerra i anys 70

Alguns dels poetes valencians que situem en el grup (19) es van moure entre el simbolisme intimista i el sentiment existencialista, i van escriure poemes que responien a les característiques següents: allunyament de la realitat, discurs reflexiu, punts de vista religiosos i humans, i tendències a l'hermetisme expressiu.

Però els joves poetes de començament dels anys 60 s'adscriviren a l'estètica realista. El 1960 es van publicar tres llibres cabdals de la nova poesia realista: Da nuces pueris, La pell del brau i Vacances pagades.

Característiques de la poesia realista dels anys 60

• El poeta passà a considerar-se una persona corrent més.
• L'acte d'escriure passà a ser una experiència compartida amb els lectors.
• La reflexió del poeta sorgia de l'experiència real.
• El discurs poètic passà a ser unívoc i concret.
• L'heroi passà a ser una persona corrent.
• La poesia assolí una funció social, i qualsevol lector es convertí en destinatari de la poesia realista.

La nova cançó

La nova cançó es va convertir en un fenomen de masses. Tenia com a objectiu recuperar l'ús públic de l'idioma a través de la nova música popular i difondre missatges de continguts antifranquistes i d'orientació nacionalista.

I.7 Explica Vicent Andrés Estellés

Vicent va començar a escriure poesia a la postguerra, però va ser conegut sobretot a partir dels anys 70. El situem en el grup poètic de postguerra (194...). La seua obra poètica és prolífica, original i exuberant. Els seus temes són l'amor, la mort, el sexe, la por, la ciutat, el camp i la dona. A través de la tendresa, la ràbia, el sarcasme i l'amor, Estellés expressa la glòria i la misèria d'un país.

Fonts del seu llenguatge literari

Va forjar el seu llenguatge literari sobre:

• La llengua poètica dels clàssics valencians del segle XV.
• La llengua de les obres contemporànies, sobretot la dels poetes del segle XX.
• La llengua col·loquial.

Temàtica i estil

La mort el fascina i parla de la mort concreta de la filla. També sent una atracció obsessiva per l'amor, que va des del sexe directament expressat fins a les manifestacions més sofisticades del desig. Una de les característiques de la seua poesia és la forma crua com tracta el sexe. La poesia d'Estellés evidencia també una particular elaboració estilística i retòrica. A més, fa paròdia de la tradició clàssica de les èglogues o dels topics de la Renaixença valenciana.