Teatre de Manuel de Pedrolo i Característiques Actuals

Teatre de Manuel de Pedrolo

Manuel de Pedrolo, tot i que va destacar com a novel·lista, va cultivar tots els gèneres per tal de retratar una societat complexa i reprimida, i imaginar-ne una altra basada en la llibertat.

Si haguérem de parlar de la temàtica del teatre de Pedrolo, destacaríem sobretot les obres de la dècada dels 50 i principis dels 60, que tracten l’existència humana des d’un punt de vista que toca l’absurd. Reflexiona sobre temes com la mort o el conformisme davant la realitat social d’una manera angoixant i claustrofòbica.

De fet, els personatges d’obres com Homes i No viuen empresonats en un món que els oprimeix i els agobia. Això es reflecteix en ocasions en els diàlegs absurds i incoherents. Alguns d’ells no s'atreveixen a abandonar eixa situació, encara que alguns altres sí que estan decidits a rebel·lar-se i fugir.

El seu teatre és pessimista pel fet de tractar problemes col·lectius, encara que cerca una realitat alternativa de llibertat i de rebel·lió contra la repressió.

Característiques bàsiques de l’escriptura teatral actual

• Investigació de nous espais escènics: Improvisació d’espais i inclús representació al carrer o espais insospitats, com estadis olímpics.
• Rebuig del teatre escrit a priori: Algunes companyies de representació escriuen els seus propis textos, rebutjant la figura de l’escriptor de teatre que escriu des de sa casa.
• Importància de la figura del director escènic: Ell decideix finalment els detalls de tot allò que es va a representar amb una implicació total en l’obra.
• Rebuig de la visió occidental del teatre: Davant la crisi que pateix el teatre occidental es busquen formes teatrals africanes i, sobretot, orientals (Xina i Japó), que aconsegueixen més interès amb la seua forma ritual i simbòlica.
• Barreja de mitjans expressius: Tot és vàlid en l’expressió teatral. Les noves tecnologies penetren en el teatre actual i es barregen amb tècniques antigues com el mim (Tricicle) i el circ (els Comediants) amb la projecció cinematogràfica de l’obra sobre una pantalla amb actors que de sobte la travessen (La Cubana).