Teatre i Assaig Català: Manuel de Pedrolo, Benet i Jornet, Fuster i Mira

Manuel de Pedrolo

Entre 1958 i 1963, Manuel de Pedrolo escriu un total de tretze obres teatrals centrades en la temàtica de la llibertat i amb coincidències amb el teatre de l'absurd. En Cruma, Pedrolo reflexiona sobre l'autenticitat de l'home; en Homes i No, sobre el conformisme heretat; i en Situació Bis, reflexiona sobre la llibertat des d'un punt de vista genuïnament polític.

Sorgit de la necessitat d'exposar una situació col·lectiva de repressió, el teatre de Pedrolo despulla el diàleg de qualsevol referència que permeta localitzar-ne l'acció. Els personatges són símbols.

Encara que es relacionava el seu teatre amb el teatre de l'absurd, Pedrolo el considerava més bé com a teatre de l'abstracte, ja que “és massa coherent per a l'adjectiu d'absurd”. El tema de la mort i de la comunicació entre els homes, l'autenticitat, el sentit de l'existència i, sobretot, de la llibertat, articulen la seua obra dramàtica. Ell mateix comentava que el seu teatre “sempre dona voltes entorn del mateix problema. L'examina o el presenta des d'angles diferents, però el problema sempre és, fonamentalment, el de la llibertat”.

Josep Maria Benet i Jornet

A partir de la segona meitat dels anys setanta, Benet i Jornet va començar una carrera ben prolífica com a creador de guions per a sèries de televisió. D'aleshores ençà s'ha mantingut fidel a aquesta nova línia d'escriptura i l'ha continuada practicant, de manera regular, paral·lelament al que podríem anomenar la seua obra dramàtica major.

Ha participat com a guionista en sèries de referència:

• Poble Nou (1992-1995)
• Pedralbes centre (1995)
• Rosa (1995-1996)
• Nissaga de poder (1996-1998)
• Laberint d'ombres (1998-1999)
• Ventdelplà (2005)

Aquesta dedicació s'ha de relacionar amb la preferència de Benet per les expressions de la cultura popular que van nodrir la seua imaginació durant la joventut i que també han influït el seu teatre. Les radionovel·les i els tebeos han inspirat especialment la concepció dels seus mons de ficció.

L'interés de Benet per aquests gèneres populars l'ha portat a tenir una predilecció clara pel melodrama, un model teatral que ha practicat, recreat i parodiat repetidament.

Joan Fuster

El conjunt de la producció literària de Joan Fuster es constituí aviat en una referència estimulant de normalitat cultural per a la societat valenciana. En els seus assaigs va donar carta de naturalització a la prosa d'idees i va abandonar la dedicació tradicional de la nostra literatura als versos.

De més a més, la influència de Nosaltres, els valencians, des que es va publicar el 1962, ha estat profunda en la societat valenciana. En aquest llibre, l'examen de consciència característic de l'assaig fusterià es va convertir en una interrogació radical sobre els valencians com a col·lectivitat.

El resultat d'aquest examen constatava un país provincià i despersonalitzat, que no té consciència de ser-ho i que prefereix viure del tòpic en comptes de plantejar-se la seua realitat. Aquesta obra va actuar com un catalitzador sobre un grup de joves, generalment universitaris, i va obrir pas a una acció cada vegada més decidida per a fer desaparèixer el provincianisme i construir una cultura nacional i moderna al País Valencià.

J.F. Mira

J.F. Mira és autor d'una producció assagística abundant constituïda bàsicament per articles publicats en diaris i publicacions periòdiques. Es tracta d'articles que solen partir d'una anècdota de la vida quotidiana, adreçats al lector comú i redactats amb un llenguatge no especialitzat o acadèmic, però literari.

Els seus articles són un producte del columnisme d'opinió que Mira ha practicat amb una gran regularitat. Temes clau de la seva obra:

• El nacionalisme.
• La relació entre la cultura i el poder.
• La creació i evolució de les identitats i dels símbols.
• La importància de les llengües per a crear “consciència col·lectiva”.
• La possibilitat de manipular tots aquests elements en benefici d'interessos molt concrets.

L'eix genèric és la complicada qüestió de la identitat i totes les conseqüències que se'n deriven, especialment l'ús polític que se'n fa. Una part de les grans virtuts de Mira és demostrar, sempre amb un bon punt d'escepticisme, que la problemàtica tan peculiar que valencians i catalans tenim al voltant de la nostra condició nacional no és tan diferent de les que pateixen molts altres pobles del món.