Revolució, Terror i Capitalisme: La Història Europea

República Democràtica i la Convenció Girondina

República democràtica: la Convenció Girondina va convocar les eleccions per a la nova Assemblea Nacional. El rei Lluís XVI va ser jutjat, condemnat i executat a la guillotina. La mort del monarca va provocar la formació d'una aliança contra la França revolucionària, en la qual les monarquies europees van enviar els seus exèrcits contra la República.

En 1793 la Revolució va ser contrarrevolucionària per a les forces aliades. La caiguda de la Convenció Girondina va donar pas al control dels jacobins, que van aconseguir que la Convenció aprovés una nova Constitució basada en la sobirania popular, impulsant la democràcia i la República.

El Terror Jacobí

Els jacobins van instaurar un règim de Terror. Van suspendre les llibertats, van crear tribunals revolucionaris per castigar els contrarevolucionaris i van aprovar la Llei de Sospitosos, que va provocar una gran quantitat d'execucions. La Constitució de 1793 no va arribar a aplicar-se plenament, ja que la situació de guerra exterior i interior va obligar a mantenir el govern d'excepció.

Els exèrcits francesos van resistir les coalicions estrangeres, però la pressió interna va augmentar. El 1794 Robespierre i els jacobins van ser executats, posant fi al període del Terror.

La República Burgesa

República burgesa: després de la caiguda de Robespierre, la burgesia es va fer càrrec del control de la Revolució. Es va elaborar una nova Constitució, el Directori va governar i es va restablir el sufragi censatari. Aquest govern va perseguir els jacobins i la seva influència va disminuir. La nova República es va enfrontar a la tensió entre l'absolutisme i la democràcia social que defensaven els jacobins i les classes populars.

El 9 de novembre de 1799 (18 de Brumari), un cop d'Estat protagonitzat per Napoleó Bonaparte va posar fi al Directori i va instaurar el Consolat.

Caiguda de Napoleó

Caiguda de Napoleó: els exèrcits napoleònics van actuar com a conquistadors i van sotmetre les nacions ocupades, la qual cosa va afavorir els interessos de França per sobre dels ideals revolucionaris. Els ideals francesos es van convertir en una ocupació i molts dels pobles que havien rebut els francesos com a alliberadors es van oposar a ells.

El 1808 els espanyols van protagonitzar la Guerra del Francès, una invasió que va marcar la decadència del Imperi. Napoleó va abdicar el 1814 i el 1815 va ser derrotat a Waterloo. Va ser desterrat a Santa Helena, on va morir el 1821.

Tema 3: El Capitalisme Industrial

Una sèrie de pensadors van definir el liberalisme econòmic britànic. Els seus principis eren:

• L'interès personal i el benefici màxim són el motor de la recerca de sòl en l'economia.
• Els interessos s'equilibren gràcies a l'oferta i la demanda.
• L'Estat s'ha d'abstenir de intervenir en l'economia i de promoure el desenvolupament dels interessos particulars.

El capitalisme com a sistema industrial es basa en l'estructura on els mitjans de producció són propietat privada. La burgesia és propietària dels mitjans de producció, mentre que la classe treballadora ha de vendre la seva força de treball a canvi d'un salari.

L'augment constant de les produccions econòmiques provoca crisis cícliques. L'oferta augmenta i es produeixen excedents quan la demanda no creix al mateix ritme, la qual cosa origina una pèrdua econòmica per a l'empresa.

Marxisme i Socialisme

Marxisme i socialisme: al segle XIX, Karl Marx i Friedrich Engels van denunciar l'explotació de la classe treballadora i van defensar la revolució obrera. Consideraven que el proletariat, mitjançant el poder polític, havia de crear un Estat obrer que socialitzés la propietat. Amb la desaparició de la propietat privada desapareixerien les classes socials i s'assoliria una societat sense classes.

Els socialistes marxistes, com els partits obrers, es van proposar com a objectiu la revolució proletària i van participar en les eleccions. Els diputats s'havien de dedicar a defensar els treballadors per mitjà del sufragi universal i la jornada laboral de vuit hores.