Renovació teatral catalana de la postguerra als anys 70

Descriu la renovació teatral del període que va des de la postguerra fins als anys 70

El teatre és el gènere que més va patir la victòria franquista i la persecució o prohibició de la llengua i la cultura catalanes.

Fins al 1946, la censura no va autoritzar representacions que no fossin en castellà, clandestines o en circumstàncies excepcionals. Hi havia també altres factors negatius: la precarietat econòmica, la limitació d'espais teatrals i la competència del cinematògraf i de la censura.

Després de la Segona Guerra Mundial, per a donar una imatge de llibertat, es produeix una primera mínima obertura en el règim.

Tipus de teatre durant la postguerra

• Teatre professional: comercial, en castellà, o comèdies del segle XVII o teatre costumista del segle XVIII.
• Teatre d'aficionats: de temàtica costumista, còmica o religiosa.

A València, el teatre seriós es representa en castellà, i el teatre humorístic i sainetesc, en valencià.

Evolució a partir dels anys 50

A partir dels anys 50 s'evidencia una evolució:

Melodrama

Drames populars que tracten de commoure per l'extremisme de les seves situacions i l'exageració dels seus sentiments. Destaca Josep M. de Sagarra.

Teatre èpic

Pretén conscienciar l'espectador, fer que prengui una postura crítica davant la seva vida social fora del teatre. Contribueix a la difusió d'aquests tipus d'espectacles la creació, cap a mitjan dècada dels 50, de noves institucions teatrals com l'Agrupació Dramàtica de Barcelona (ADB).

Teatre independent

Dins el marc del teatre èpic sorgeix el que es coneix com a «teatre independent», com a conseqüència d'una gran crisi teatral que havia arruïnat les companyies.

Procedeix dels cercles universitaris; està més al dia dels corrents europeus i rebutja la tradició literària i lingüística del sainet.

• Denúncia dels abusos de poder.
• Adreçat a un públic minoritari.
• Posades en escena més innovadores.
• Ús d'una llengua una mica més normalitzada.

Teatre document i realisme

La documentació històrica directa es fa servir per a elaborar el text dramàtic. L'espai escènic és neutre i els continguts són el genocidi nazi, la guerra del Vietnam i la lluita de classes.

Sàtira política

És la nova cara del teatre èpic. L'objectiu de les crítiques continua sent la llibertat d'expressió i la lluita contra el franquisme i el tardofranquisme.

Final del període

Al final d'aquest període es refermen altres propostes europees i nord-americanes: el teatre d'avantguarda i el teatre tradicional, amb possibilitats experimentals.