Ramon Llull i la Narrativa Catalana dels Segles XIII al XV
Ramon Llull i les primeres manifestacions literàries en català
Ramon Llull crea les primeres manifestacions literàries en català. Va deixar una obra molt extensa de 234 títols. Va escriure en català, llatí, àrab i provençal. Va tractar temes de filosofia, medicina, física, teologia, lògica… Usava la literatura com a eina per convertir els infidels a la fe de Crist i tornar la gent als costums de la corrompuda societat occidental, als del cristianisme primitiu.
Obres de Ramon Llull
El llibre d'Evast i Blanquerna: primera novel·la escrita en llengua neollatina que tractava de diferents formes de vida de la burgesia quan hi havia crisi de l'Església cristiana. El protagonista és Blanquerna, un home que viu diferents estats de la vida religiosa d'aquella època.
El llibre de les bèsties: una narració amb finalitat moral i educativa, escrita en un estil simple sobre els comportaments humans representats per animals. Forma part del Llibre de meravelles. El protagonista parla sobre les observacions que fa sobre el que fan els ermitans i els filòsofs que hi apareixen.
El llibre d'amic e amat: és curt i conté una metàfora per llegir cada dia. És la màxima expressió de la mística lul·liana. Els protagonistes són l'amic, l'amat i l'amor, que en realitat són l'home, Déu i l'amor.
El llibre de l'ordre de la cavalleria: és un manual d'un cavaller cristià.
Narrativa dels segles XIII i XIV
La prosa historiogràfica
Les obres més importants són les cròniques: extenses narracions de fets històrics, normalment bèl·lics, amb la finalitat de fer propaganda de les actuacions polítiques dels reis, amb un to heroic i patriòtic.
Crònica de Jaume I: la més antiga. Està escrita en dues parts i podria ser que fos escrita pel mateix rei, ja que narra autobiogràficament la seva vida i les gestes més importants, i dóna detalls sobre la seva vida. Està escrita en un to verídic.
Crònica de Bernat Desclot: escrita per Bernat Descolt. El protagonista és Pere II el Gran. Tracta de la conquesta de Sicília i la invasió de Catalunya pels francesos.
Crònica de Ramon Muntaner: és la més emocionant i la millor. Muntaner és el protagonista dels fets que hi narra i parla sobretot de les empreses militars dels reis catalans i del nacionalisme. Està escrita amb un llenguatge col·loquial i divertit.
Crònica de Pere el Cerimoniós: escrita per ell mateix i és una justificació del seu regnat.
La prosa religiosa i moralitzant
Francesc Eiximenis, autor del Llibre del Crestià, Vicent Ferrer i Anselm Turmeda van ser escriptors que van intentar que la societat cregués en la religió cristiana.
La prosa humanística
L'autor més important va ser Bernat Metge, creador de les idees humanístiques en català. Aquest va ser acusat de la mort del rei i va anar a presó. Després va escriure Lo somni, una obra que pretenia que la gent s'adonés que era innocent. L'obra tracta del viatge que fa somiant.
La narrativa del segle XV
Novel·les de cavalleries
Les dues més importants són:
Curial e Güelfa: protagonitzada per Curial, un pobre que, gràcies a Güelfa, una dama viuda que el protegeix i se n'enamora, podrà accedir a l'orde de la cavalleria i agrair-li el que ha fet i el seu amor. Un dels atractius d'aquesta obra és la verosimilitud de la història, ja que hi apareixen cavallers, princeses, etc.
Tirant lo Blanc: narra les aventures de Tirant a la cort d'Anglaterra, Sicília, la Mediterrània i Constantinoble, on s'enamora de Carmesina. Lluita contra els turcs a l'Imperi Bizantí i al nord d'Àfrica. Al final es torna un emperador. Està qualificada com una novel·la total, ja que desenvolupa tots els temes característics del gènere: social, eròtic, cavalleresc, històric i psicològic, i està escrita en dos estils diferents: formal i col·loquial.