Ramon Llull i la Literatura Catalana Medieval: Obra i Llegat

Ramon Llull i la literatura catalana

Ramon Llull va exercir una gran influència en les literatures romàniques:

1. És el primer autor no anònim que va escriure en prosa en llengua catalana sobre temes humanístics i científics, només tractats fins aleshores per un públic culte, en llatí.
2. És el creador del llenguatge català en l'ús literari, futur referent.
3. Magnitud i importància de la seva obra: 265 volums de temes teològics, didàctics o morals.

Vida i conversió

Va néixer a Mallorca el 1232, dos anys després de la conquesta de Jaume I. Provenia d'una família rica, amb un bon estatus social. Va tenir una educació digna d'un cavaller: regles de cortesia, poesia trobadoresca, etc. Va aconseguir el títol de Senescal (secretari reial). Es va casar amb una dona noble i va tenir dos fills.

Però als 31 anys, segons la seva autobiografia (Vida coetània), se li apareix cinc cops Jesucrist crucificat, fet que motiva Llull a la reflexió. Passa de ser un cristià normal a un gran predicador. Es converteix en Fra Francesc, ven totes les seves pertinences i es vesteix de franciscà. S'instal·la en una cova on estarà nou anys estudiant textos sagrats, llatins, teologia, etc. Havia comprat un esclau àrab, amb qui aprèn aquest idioma. A la cova medita i reflexiona sobre la religió. Escriu L'Art de contemplació a Déu, que va reescriure per arribar a diferents públics, en diferents llengües.

Missió apostòlica

Va passar 40 anys dedicats a difondre la paraula de Déu als infidels. Va morir als 82 anys, molt gran per a l'època.

1. Redacció de llibres que difonguessin la vida cristiana arreu del món i que propiciessin reformes per acostar la societat a aquest ideal. Es conserven 265 llibres escrits en llatí (reis, clergues, nobles), àrab (infidels) i català (poble).
2. Fundació d'escoles per formar missioners que ensenyessin als infidels el seu pensament pel món.
3. Viatges apostòlics per difondre el seu pensament a les principals seus del coneixement de l'època: universitats, papat, cort, etc.

L'Art de trobar la veritat

L'Art de trobar la veritat és un sistema filosòfic que planteja el conflicte més profund de la societat medieval: el conflicte entre fe i raó, entre la veritat revelada per Déu que recull la teologia i el coneixement racional de la filosofia. Llull és original perquè no pretén defensar la seva fe com una revelació divina, sinó que vol demostrar-la a través d'arguments lògics.

En l'obra de Llull tot està encaminat a demostrar, en paraules i arguments, que la magnitud de l'obra és de Déu. Per això és una obra enciclopèdica que reuneix tot el saber de l'època per demostrar la creació. Exemples: L'arbre de la ciència, Llibre de l'ordre de cavalleria, Llibre del gentil i dels tres savis.

Mètode de Llull: raonament lògic per mitjà d'arguments que convencin.

Blanquerna

Blanquerna és un home que intenta mostrar el camí cap a la perfecció apropant-se a Déu. És la primera novel·la catalana que té de protagonista un burgès en ambients realistes. Es divideix en cinc llibres, que corresponen als possibles estaments o estats de la vida:

1. Infància i joventut (es fa monjo)
2. Abat
3. Viudo
4. Papat (màxim poder eclesiàstic)
5. Ermità (ideal de Llull)

Inclou el Llibre d'Amic e Amat, 365 versicles de poemes en prosa per ser utilitzats pels ermitans per meditar un cada dia de l'any.

Fèlix o el llibre de les meravelles

Fèlix, format per deu llibres, serà una mena d'enciclopèdia de gran abast i amb una clara intenció doctrinal. Fèlix és presentat com el fill del mateix autor. Viatjarà pel món admirant l'obra de Déu i sorprenent-se del pecat i de la ingratitud de la gent. En aquest procés d'aprenentatge, va descobrint les realitats del món fent preguntes als diferents personatges que es troba pel camí; aquests li responen amb una breu narració simbòlica per ajudar a la comprensió i permetre extreure'n una lliçó.

Inclou el Llibre de les bísties, una faula al·legòrica en què els animals són un retrat de la societat i la política medievals, un retrat vàlid per a tots els temps.

Les Grans Cròniques

La Corona d'Aragó es va expandir pel Mediterrani als segles XIII i XIV, i es produeix una literatura èpica que celebra les gestes heroiques del moment. Actualment no es conserven textos èpics en vers en català (cançons de gesta), però això no vol dir que no hagin existit, ja que en trobem fragments a les quatre grans cròniques: textos històrics en prosa que reflecteixen el màxim moment d'esplendor de la Corona d'Aragó.

Característiques de les quatre grans cròniques

1. Narren fets coetanis, viscuts pels autors en la majoria d'episodis. Fins i tot tenen un caràcter biogràfic.
2. Valor de testimoni històric sobre esdeveniments importants. Documents sobre l'èpica.
3. Intenció política: deixar clars uns fets i ser un mirall cap a les futures generacions.
4. Patriotisme: mostrar el fervor monàrquic; la unió fa la força.
5. To providencialista: protegeix els reis i el poble.
6. Comportament heroic del protagonista.
7. Humanitat: s'expliquen episodis en què el monarca dubta i pateix, de manera que es veuen els sentiments; així es fa més proper al poble.
8. Verisimilitud: els autors escriuen del que han viscut, o busquen fonts reals. També utilitzen fonts llegendàries quan expliquen episodis sobre els orígens.

Jaume I: Llibre dels fets

Obra autobiogràfica, dictada per Jaume I el Conqueridor, que explica vivències del seu regnat, especialment la conquesta de Mallorca i València.

Característiques: estil molt directe, escrit en primera persona del plural majestàtic (nos). Explica els seus records i vivències; és un document sobre el seu regnat. Verisme (realisme): inclou fragments en aragonès i llatí, tal com parlava la gent de l'època. És viu i espontani, i inclou expressions populars. Es percep el clima heroic de les accions de les conquestes i el to providencialista. Inclou fragments prosificats de poemes èpics (narracions de la infància).

Bernat Desclot

Va ser un funcionari reial de confiança. No sabem d'on provenia.

Característiques: excel·lent formació; menys directe i senzill, més elaborat i rebuscat (més culte). Oracions extenses i una crònica millor documentada. Inclou algun fragment de cançó de gesta prosificada. Narra la història del combat entre Barcelona i el regne d'Aragó, i se centra en el regnat de Pere II el Gran, sobretot en l'expansió catalana a Sicília i en les lluites per frenar les invasions franceses.

Ramon Muntaner

Va presenciar la mort dels seus pares a Peralada en mans dels exèrcits francesos, fet que marca el seu futur; des de jove forma part dels exèrcits catalans. La seva crònica narra la conquesta de Mallorca i l'expansió per la Mediterrània. Era capità dels almogàvers i cronista de l'expansió mediterrània.

Llibre de les memòries, escrit amb una manera de diàleg amb un públic oient, ofereix una concepció molt unitària i patriòtica amb un to passional, viu i teatral. La seva finalitat és didàctica: està feta per ser llegida a places o carrers. Utilitza formes com que us diré?, llenguatge espontani i col·loquial, hipèrbats, etc., tot per mantenir l'atenció del públic.

Pere III el Cerimoniós

És la més diferent de les tres anteriors. Crònica autobiogràfica escrita en plural majestàtic, es centra en els reis anteriors però sobretot en el seu propi mandat: la unificació de tots els territoris i l'intent de la conquesta de Castella. També narra les lluites internes contra la noblesa aragonesa i valenciana, que tenien interessos diferents dels catalans.

Característiques: influïda per l'humanisme, és una prosa acurada influïda per la gramàtica llatina; és un document de la cancelleria. El mateix rei es distancia dels cavallers (gòtics) i se sent atret per la cultura clàssica (Grècia). Creador de la gran biblioteca de Poblet, en el mausoleu reial.

Bernat Metge i l'humanisme català (segle XIV-XV)

Baixa Edat Mitjana. S'inicia la crisi de l'Edat Mitjana.

Edat Mitjana: teocentrisme i humanisme

Teocentrisme: Déu és el centre de l'existència i la fe n'és el fonament. L'home comença a confiar en la seva capacitat per dirigir el seu futur.

Humanisme: l'home com a centre de totes les coses. Per als humanistes, l'individu es caracteritza per la consciència de llibertat, tot dogmatisme és cohesionat i debatut, i la raó és l'única font de coneixement. Si tenim coneixement, tenim cultura, que es troba als llibres, eina del saber. Revisen la cultura clàssica grecollatina; també revisen la gramàtica (l'ús d'un llenguatge culte i ric) i una sintaxi complexa que permet l'argumentació, la deducció i les conclusions. El comerç local i internacional augmenta i, amb això, el contacte amb Itàlia potencia els ideals humanístics.

El rei Joan I

El rei Joan I, el caçador o l'amador de tota gentilesa: li agradaven l'art, la literatura, la caça; tenia moltes aficions, però no podia governar bé. Va ser un bon artista però no un gran polític. Hi va haver inestabilitat política. Va ser trobat mort (magnicidi), i no se'n coneix la causa.

Bernat Metge i Lo Somni

Bernat Metge era funcionari del rei mort. Va sortir de la presó i va crear Lo Somni, per demostrar la seva innocència. És la gran obra de l'humanisme català. Narra la història d'una nit de l'autor a la presó. Es divideix en quatre llibres: se li apareix Joan I i conversen sobre el fet que anirà al cel (s'està purificant); hi ha una disputa sobre la immortalitat de l'ànima; també hi trobem l'atac contra les dones i després contra els homes, per part de dues divinitats que se li apareixen.

És un llibre escrit amb la intenció de complaure el nou monarca. L'obra destaca per la modernitat d'algunes idees, el culturalisme i un model de prosa allunyat del de Llull.

La novel·la cavalleresca: Curial e Güelfa

Curial e Güelfa és una novel·la cavalleresca anònima del segle XV. Va ser descoberta al segle XIX per l'historiador de la literatura Manuel Milà i Fontanals, professor a la Universitat de Barcelona, gran savi que feia estudis sobre els romanceros, entre altres. Entre les seves recerques va trobar uns personatges que ell anomenava així.

És una novel·la cavalleresca amb realisme, qualitats dels cavallers, fets històrics i una geografia que abasta Itàlia, Alemanya i Àustria. Hi ha una diferenciació entre els nobles, fidels a les regles de cavalleria i cortesia, que utilitzen un llenguatge elevat i culte, i els servents, que també usen un llenguatge culte però tenen una visió profana de l'amor.

Argument

1. Primera part: Curial, jove i humil, és escuder al servei del Marquès de Montferrat. Coneix Güelfa i s'enamoren. Güelfa, germana del marquès, és una jove viuda. Hi ha una separació de classes; ella li dona diners perquè lluiti i així guanyi fama i honor. Va a Àustria per defensar l'honor de la princesa, guanya i li donen la mà d'una noia (Laquesi). Güelfa se sent enganyada i li retira el seu suport. Ell torna per tal de redimir-se davant Güelfa.
2. Segona part: Les aventures de Curial a París: participa en un torneig per obtenir honor. Allà veu Laquesi, però es manté sempre fidel a Güelfa. Ella s'enfada i li diu que necessita que tota la cort de França li demani perdó.
3. Tercera part: Curial duu a terme gestes pel nord d'Àfrica, però mai és infidel a Güelfa. Finalment, Curial guanya moltes coses, aconsegueix el perdó de la cort, i Güelfa li dona la seva mà, pels seus propis mèrits; finalment es casen.

Es combinen aventures cavalleresques amb intriga amorosa; sembla més natural que l'argument de la novel·la.

Ausiàs March

Ausiàs March és el poeta més important del segle XV; va néixer a Gandia, València, el 1397.

Context social i polític

La societat ha evolucionat. El 1213 Occitània és derrotada pels francesos i el papat. Un cop derrotats, es produeix la destrucció de tot, cosa que provoca l'exili cap a Catalunya, on els trobadors seran ben reconeguts a les corts. Serà una poesia trobadoresca. Al segle XV la literatura és repetitiva i aquesta poesia ja no interessa gaire, i sorgirà un nou tipus de poesia. Per fomentar la poesia trobadoresca, Joan I crea els Jocs Florals, però no funciona perquè és repetitiva i poc original. March és el primer autor que escriu poesia culta en català.

Biografia

Originalitat

Es separa definitivament de la poesia trobadoresca, tant pels temes com pel llenguatge (català). Entén la poesia com una eina d'anàlisi dels sentiments; a diferència dels trobadors, que eren repetitius. Els temes de March són: Cants d'amor, Cants de mort i morals i Cant espiritual.

Cants d'amor

March es distancia dels trobadors i de Dante i Petrarca, en què la dona era un ésser espiritual (dona angelicata) i, per tant, idealitzada. En canvi, per a ell la dona és un ésser humà, amb qualitats i defectes. Presenta l'amor amb una dualitat (picotonia): l'amor carnal (foll amor) i l'amor de l'intel·lecte (honest), que consisteix en la contemplació de l'ésser humà estimat. Aquests dos creen l'amor complet, perquè els plaers sexuals són efímers, mentre que els espirituals produeixen un goig perdurable.

No obstant això, manté alguns aspectes heretats de la poesia trobadoresca:

• La forma del poema: versos decasíl·labs, amb cesura a la quarta síl·laba, agrupats en estrofes de vuit versos (dos quartets) i una tornada.
• Senyal: sobre el nom que dona a la dona, gira entre cars (Teresa), Amor, Amor, Món d'arrere bé (segon Muller) o Foll amor (Amor en pecat).

Cants de mort i cants morals

Són una reflexió sobre les contradiccions que angoixen l'autor. Aquestes són: 1) el debat entre el plaer i el bé veritable; 2) el debat sobre l'aprofitament de la vida; 3) el problema de la salvació eterna.

Cants espirituals

Un enorme poema en forma de pregària, una autoconfessió en què es fa conscient dels seus errors i es mostra convençut de la gràcia divina.

Modernitat de l'obra

La novetat lingüística: català del segle XV, però accessible al segle XXI. El fet de convertir la poesia en un instrument d'introspecció existencial i el to sincer. La novetat i originalitat de les metàfores, comparacions, etc. L'autor mostra una actitud pessimista, de solitud, desengany, etc., comparant el seu estat d'ànim amb una natura revoltada. Exemple: huracans, un vent, una tempesta que gira el mar, els morts vivents, els metges i els malalts, delinqüents i condemnats a mort: tots aquests elements són recursos que utilitza metafòricament per expressar el seu estat d'ànim.

Ausiàs March va ser traduït pels autors castellans del Renaixement i del Barroc, pels contemporanis i pel cantautor Raimon, de València, que n'ha fet excel·lents versions cantades.