Quim Monzó i Joan Fuster: Narrativa i Assaig en Català
Quim Monzó: la narrativa curta
Quim Monzó reflecteix la societat contemporània i ho fa amb recursos literaris com l'humor i la ironia. És l'autor que més i millor ha conreat la narrativa breu en català, amb una manera peculiar i personal d'escriure contes.
La seua producció narrativa breu consta de nou volums de contes i novel·les curtes. Totes elles reflecteixen la nostra societat actual perquè destaquen els aspectes més ridículs de la vida quotidiana des d'un punt de vista gens innocent. Els relats van des del neofantàstic, amb elements sobrenaturals tractats a través de la ironia, fins a la paròdia de personatges cèlebres de la literatura universal. A més, hi ha una reflexió interna sobre el relat mateix.
L'illa de Maians convida a reflexionar sobre la societat comunista actual, la falta de valors, etc., utilitzant un humor àcid.
Monzó es caracteritza perquè els referents urbans esdevenen metàfores dels valors que conformen la societat actual: consumisme, solitud… Així, els seus relats aprofiten l'ambientació. Monzó és un escriptor que barreja dos registres: el realista i el líric, el fantàstic i el grotesc.
Joan Fuster: assaig i compromís
Joan Fuster és un escriptor valencià que va marcar el segle XX. Va ser un autor àgil i fresc que va encarnar el prototip de l'intel·lectual compromès amb el poble valencià; les seues idees nacionals van mobilitzar els valencians.
Va destacar en els camps de la lingüística, la història i la filosofia, però sobretot en l'assaig, on va tractar d'aproximar-se als fets socials des d'un punt de vista racionalista. La seua carrera assagística s'inicià amb El descrèdit de la realitat, en l'època on va viure: la censura franquista, la falta de mitjans, etc.
Va exercir una triple i densa influència moral, civil i cultural, en un context mancat de referents sòlids i comparables. Va fer una aparició fulgurant i la seua projecció no ha decaigut. La proposta cultural fusteriana va ser atraient, innovadora, una ventada d'aire fresc. També als Països Catalans, que replantejà el sentit de la unitat profunda dels qui compartim una llengua i una cultura.
L'impacte social de Fuster continua vigent encara hui.