Poesia catalana dels segles XIV i XV: del trobadoresc al català
Poesia catalana als segles XIV i XV
A finals del segle XIV, la poesia trobadoresca entra en decadència perquè les seves formes, els seus temes i la seva llengua es comencen a considerar anacrònics (antics).
Motius religiosos
A partir del segle XIV, el Papat i el rei de França duen a terme una croada sagnant sobre Occitània per combatre l’heretgia dels càtars. Això fa que les corts occitanes siguin substituïdes per corts franceses i que, a través del tribunal de la Inquisició, s’imposi un control ideològic molt dur sobre Occitània, i molts trobadors decideixen marxar.
Catarisme: moviment dins l’Església catòlica que proposava una religiositat senzilla, desposseïda de la riquesa, i que s’oposava a la religió cristiana oficial. No creien en l’Antic Testament i rebutjaven el sistema feudal.
Motius polítics
Els comtes i reis castellans deixen d’interessar-se pels territoris del nord i comencen l’expansió cap al sud i la Mediterrània. Conquereixen València i les Balears.
Motius literaris
Els dos motius anteriors afavoreixen que els poetes catalans deixin d’escriure poesia trobadoresca en llengua occitana i passin a escriure en la seva pròpia llengua. Per tant, tot això comporta el naixement del català en la poesia.
La invenció de la impremta és un pas important literari perquè:
- Hi ha més difusió del coneixement.
- És més fàcil accedir a còpies literàries vingudes de més llocs.
- La manera de llegir canvia i passa a ser una lectura íntima i no col·lectiva.
Dos poetes que mostren aquest canvi entre la poesia trobadoresca i la poesia catalana són Jordi de Sant Jordi i Joan Roís de Corella.
Jordi de Sant Jordi
Cambrer reial protegit per Alfons el Magnànim. Empresonat i en captivitat, va escriure el poema Presoner, en què descriu les seves angoixes i el seu enyorament per la vida cortesana.
Manté elements de la poesia trobadoresca, però ja hi trobem innovacions, com ara la influència de Petrarca.
Just lo front port vostra semblança:
Aquesta primera estrofa aporta una novetat respecte a la lírica trobadoresca, perquè situa l’enamorament en el pensament en lloc del cor.
El jo poètic explica que té la imatge de la seva dona al cap, de tant mirar-la, i que, quan es mori, la màgia perdurarà (màxim exponent amorós).
El jo poètic explica que el seu sentiment és tan fort que prefereix veure el cos de la dama abans que veure Déu. També expressa el seu amor, un cop més, per la dama, dient que aquest amor és tan petit que el fa sentir empresonat en el cos de la dona.