Narrativa Catalana Contemporània: Context, Autors i Tendències

Context sociopolític. Els canvis polítics que van començar el 1939 i les greus circumstàncies que això va comportar amb la implantació de la dictadura van dur a la prohibició de l'ús i de l'ensenyament del català i a l'exili de molts intel·lectuals, com Antonio Machado i Mercè Rodoreda… Durant la postguerra, bona part de la narrativa publicada fins al començament dels anys seixanta tendia a rebutjar la realitat i a expressar-la a través dels símbols i dels mites. A més, la novel·la psicològica va ser un corrent predominant durant els anys trenta; incorporava elements de la història recent del món i va dominar el panorama narratiu fins a la dècada dels seixanta. D'altra banda, al País Valencià, la producció literària es va decantar generalment pels versos. Finalment, entre la dècada dels seixanta i la dels setanta, els escriptors van anar publicant de manera sòlida i continuada part de la narrativa catalana.

Enric Valor. Enric Valor va néixer a Castalla el 1911 i, durant la dictadura franquista, es va dedicar preferentment a difondre la gramàtica. Respecte a les característiques de les seues obres, cal destacar la presència d'un narrador omniscient, la precisió i els detalls a l'hora d'escriure, el gran domini del català, els recursos utilitzats de la tradició popular i la introducció de peculiaritats valencianes. Dues grans aportacions d'aquest autor van ser les rondalles valencianes, caracteritzades per ser contes curts i orals, i els relats breus que mostraven una riquesa de la llengua i eren petites peces de caràcter amorós i sentimental. Per últim, les novel·les on abocava les seues experiències i els seus coneixements del món rural que l'envoltava compartien les mateixes característiques d'estil i de llengua que les rondalles. Destaquen «Enllà de l'horitzó» i «Sense la terra, promesa». Aquest autor és reconegut com el millor representant de la continuïtat interrompuda de la tradició lingüística i literària d'abans i després de la guerra civil.

Mercè Rodoreda. Mercè Rodoreda va ser una escriptora cabdal del segle XX, marcada per l'exili i les circumstàncies personals; mitjançant les seues obres plasmava una gran càrrega psicològica. Les seues principals novel·les són, d'una banda, «La plaça del diamant», que no és una novel·la històrica sinó psicològica, expressada mitjançant el monòleg interior i els símbols. La protagonista principal sofreix en primera persona els fets històrics de la República, la guerra i la postguerra, i presenta una gran innocència mitjançant un dramatisme subtil que dona lloc a un llenguatge líric. D'altra banda, trobem «El mirall trencat», que destaca per ser l'obra mestra d'aquesta autora. El personatge principal és de sexe femení i és representant de la burgesia barcelonina; aquesta obra dona una visió tràgica del món i de l'enfrontament amb l'entorn. Amb tot, podem concloure que els personatges de les obres de l'autora mostren una gran càrrega psicològica, amb l'ús de tècniques com el monòleg interior.

Destacades de la narrativa. Els anys setanta es van caracteritzar per patir un gran canvi polític i per l'ús de tècniques literàries. Utilitzaven la ficció com a mitjà per a manifestar la memòria i van donar lloc a l'experimentalisme narratiu i a l'inici de la novel·la històrica. D'altra banda, trobem els anys vuitanta fins a l'actualitat, una etapa caracteritzada per experimentar un canvi en el model de societat i per la recuperació i exaltació de la narrativa catalana. A més, van aparèixer nous autors com Quim Monzó i Sergi Pàmies, que destacaven les seues obres amb l'ús de la ironia i de la crítica. Els autors criticaven els nous models de la societat, i va haver-hi un boom de la novel·la, destacant l'autor Ferran Torrent, i la novel·la històrica i d'ambientació rural, predominant en les obres de Jesús Moncada. A partir dels anys setanta, com hem vist, la narrativa augmenta la producció amb l'impuls de les institucions, i actualment la narrativa està en auge, amb l'ús de noves tècniques.

Quim Monzó. Quim Monzó va ser el màxim exponent de la narrativa breu en català i un dels escriptors contemporanis més llegits. En les seues obres es veu reflectida la societat actual, tractant aspectes quotidians i tòpics que ens envolten, emprant la parodia, l'humor i un estil senzill, directe i planer que mostra un domini dels recursos del llenguatge. A més, utilitza un esperit crític que sovint parteix d'una situació absurda, i la metaficció (ficció sobre la ficció). De les seues obres cal destacar «Uff, va dir ell», «El perquè de tot plegat», que fa una reflexió sobre la vida en parella, i «Els mil cretins», que fa una reflexió amarga sobre la vellesa i el pas del temps. A més, també produeix literatura periodística que presenta les mateixes característiques. En definitiva, Monzó és un dels escriptors contemporanis més destacats, que es caracteritza per tractar, en clau irònica, la quotidianitat, amb un rerefons crític i transgressor.

SON+SOR=SOR/SOR+VOC=SON/SOR+SON=SON

SON: m, b, v, f, d, s, z (z), tz, l, r, rr, n, j, g, j, tg, gtg, ll, gu, g

SORD: p, f, t, s, ss, ç, c (s), ts, x, tx, g, i, g (tf), ny, c, g, qu, k (k)