Narrativa Catalana Actual: Autors, Obres i Tendències dels Anys 90
Els anys 90 fins a l’actualitat
1. Dificultat d’explicar el panorama literari actual. Autors: universitaris, docents, periodistes.
2. Importància de la narrativa juvenil
Autors i obres: Silvestre Vilaplana, Xavier Aliaga, Gemma Pasqual, Xavi Sarrià, Pasqual Alapont...
3. Narrativa per a tots els públics
Autors i obres: Quim Monzó, Jaume Cabré, Albert Sánchez Piñol... Traduccions a altres llengües.
4. Premis literaris i noves editorials
5. Els afterpops
La disparitat de temes i d’estils, la gran quantitat d’obres publicades i la convivència d’autors de diferents generacions fan que sigui complicat explicar el panorama literari de la prosa actual.
Gran part dels autors d’aquesta etapa, a banda de la seva formació universitària, es dediquen al món de l’ensenyament i, alhora, a la producció literària. Alguns escriuen novel·les dirigides a un públic lector juvenil. Cal afegir les novel·les juvenils que heu llegit a l’ESO que no siguin traduccions, com les d’Agustín Fernández Paz (Cartes d’hivern):
El meu nom no és Irina, de Xavier Aliaga.
Pasqual Alapont: Menjaré bollycaos per tu, Estàs com una mota, Cagadets de por (sèrie de l’avi Frederic), L’infern de Marta...
Xavier Gisbert: Misteris S.L.
Jordi Sierra i Fabra: Divendres nit, Jo, L’assassinat del professor de Matemàtiques, Xiques...
Gemma Pasqual: Xènia, tens un whatsapp; La mosca, assetjament a les aules, Anatomia d’un assassinat...
Urbà Lozano: Femení singular
Alguns autors estan directament relacionats amb el periodisme i hi participen com a col·laboradors en diaris com El País, La Vanguardia, L’Avui o El Levante, on expressen articles d’opinió sobre l’actualitat: Quim Monzó, Isabel-Clara Simó, Joan F. Mira, etc.
Els premis literaris creats a l’entorn de la producció literària també han reafirmat la embranzida de les obres en català: el Premi Joan Fuster d’assaig, el Premi de la Crítica de la Narrativa Catalana o el Premi de Narrativa Andròmina, i els premis Bromera.
Hi ha també un grup d’escriptors que es caracteritzen per l’inconformisme, l’ús d’internet com a xarxa o blogs per experimentar recursos literaris i pel rebuig de la literatura més comercial i convencional. Són anomenats “generació Nocilla” o, millor, “afterpops”. Com a exemple tenim Toni de la Torre amb La recepta de Starbrucks de la felicitat.