Modernisme Català: Tendències, Etapes i Figures Clau
UNITAT 4:
Panorama general
Els primers anys del segle XX van ser una prolongació del segle XIX, on ja havia començat el Modernisme. A Catalunya, els joves modernistes van reaccionar contra la vella guàrdia de la Renaixença i van reclamar una cultura nacional, més enllà del regionalisme. El modernisme a Europa consistia en una reivindicació de la modernitat. La actitud reivindicativa la tenia el Modernisme, l’impressionisme, el simbolisme o el decadentisme, que van instaurar la figura de l’artista rebel i bohemi.
Del segle XIX al XX, neix el cinema, art que mantindrà influències recíproques amb la literatura.
El Modernisme i l’Escola Mallorquina
Concepte, tendències i etapes del Modernisme
El modernisme predomina a tota Europa (s. XIX – XX) sempre amb una referència a la novetat o modernitat, segons el país diferents denominacions. El modernisme va suposar l’inici d’una constant: l’obsessió per marcar distàncies amb el passat, per cremar etapes i mirar cap al futur. El segle XX va suposar una celebració constant de la novetat.
La imatge del Modernisme català prové de les arts plàstiques, de l’arquitectura sobretot: moviment decoratiu, vistós i espectacular. Exemples: Antoni Gaudí a la Casa Batlló, la Pedrera, la Sagrada Família i el Park Güell. Lluís Domènech i Montaner al Palau de la Música.
El modernisme en els seus orígens va ser antiburgès, va tenir relació amb moviments d’esquerra i catalanistes, i pretengué ser una superació de la Renaixença quant a les aspiracions nacionals.
Dues tendències del modernisme català:
- Regeneracionisme: moviment que preconitzava un canvi social i polític, pretenia regenerar la societat, i també tenia un vessant individualista. Representant: Jaume Brossa.
- Esteticisme: va fomentar la transformació de la societat en el paper primordial que conferia a l’art (arts plàstiques, literatura, música...). Representant: Santiago Rusiñol.
Totes dues tendències menyspreaven la societat burgesa; els segons menystenien les classes populars, les trobaven materialistes.
El modernisme català es va dividir en dues etapes:
- 1892 – 1900: etapa més combativa. Expliquen les seves idees en quatre revistes: L’Avenç, Catalònia, Quatre Gats i Pèl & Ploma.
- 1900 – 1911: etapa més literària i menys ideològica. El Modernisme era assimilat per la burgesia catalana. Revista significativa: Joventut.
Relacions amb Europa
El modernisme català va tenir punts de contacte amb l’europeu, així com amb moviments coetanis (simbolisme, decadentisme). El filòsof alemany Friedrich Nietzsche (1844-1900), amb la seva idea de superhome o el seu concepte de voluntat, i el dramaturg noruec Henrik Ibsen (1828-1906), autor de l’obra Un enemic del poble, van ser els dos principals models. Neix la figura del bohemi, personatge antiburgès, al marge de la societat, extravagant i idealista.
Dos tipus de bohemia:
Negra: la pròpia dels que vivien realment al marge de la societat. Jaume Brossa.
Daurada: tot i criticar la burgesia, en provenien i vivien bé. Santiago Rusiñol.