Mill y Nietzsche: Libertad, Moral y Política en la Filosofía

Libertad de pensamiento y discusión

Mill está en contra de la coacción del gobierno o del pueblo. Su concepción es radicalmente opuesta a la de Hobbes. Mill combate cualquier tipo de coacción sobre el pensamiento y la expresión de este pensamiento. Siempre hay que defender la libertad de expresión siempre que no sea perjudicial llevarla a la práctica. Pero, ¿qué entendemos por perjudicial? ¿Y quién decide si es perjudicial? Para saber si es perjudicial o no hay que discutirlo con anterioridad.

“No se puede ser tolerante con los intolerantes.”

El principio de individualidad

Esta concepción de “mi libertad empieza donde acaba la del otro” se convierte en un problema de la libertad. Se ha de afirmar la individualidad como un bien para la diversidad de opiniones en todo lo que concierne a los otros. El Estado debe garantizar tener cuidado de las necesidades, pero debe intervenir poco. El hecho de que haya diferentes opiniones es algo bueno para la sociedad, para que no sea homogénea.

El principio de individualidad es el criterio del cual se vinculan ética, libertad y felicidad. Considera que los derechos del individuo, y sobre todo el derecho de la libertad, nos garantizan la mayor felicidad.

La libertad individual es la herramienta de la felicidad: la búsqueda de la máxima felicidad para el mayor número de personas.

Ninguno puede ser obligado a realizar unos actos en contra de su voluntad.

La libertad es útil en la medida en que hace a los hombres felices y permite una mayor individualidad, es decir, en tanto que nos hace más creativos, más diversos y aumenta la utilidad de la vida social.

S. MILL - NIETZSCHE

Tendència filosòfica:

• Utilitarista i liberalista
• Vitalista

Moral

• L’utilitarisme és una ètica constructivista, considera que podem fonamentar-la sobre principis racionals, empíricament contrastats i avaluats. Mètode inductiu.
• En la crítica i la fonamentació de la moral busca l’origen etimològic de les paraules bo i dolent. Mètode genealògic.

Plaer

• Rebutja el dolor, encara que a vegades és inevitable sentir-lo. La felicitat implica plaer.
• No rebutja el dolor, perquè és part de la vida; cal saber-ne treure l’energia de superació. “Allò que no ens mata ens fa més forts”.

Utilitat

Allò útil és bo, per tant la utilitat ens apropa a la felicitat, que és el fi de la moral. La rellevància moral es troba en l’acció i les seves conseqüències.

Tot i que l’utilitarisme de Mill contempla unes regles a l’hora de considerar les accions morals (dignitat humana, autodesenvolupament, etc.), la seva ètica se segueix fonamentant en el valor moral de les accions concretes i en els seus resultats.

Primer hem de qualificar la persona: si és bona, el que fa està bé. El noble fa les coses espontàniament; l’esclau és fred, calculador i preveu les conseqüències (critica el fet que no importi si és egoista o no, sinó que importa el tipus d’acció). Són plebeus, esclaus, perquè basen les seves teories en allò vulgar: en el benefici que se’n treu d’una acció, en l’automatisme, en la passivitat; no en la capacitat creadora. És la moral de l’últim home.

Política

• Defensor de la democràcia representativa i del liberalisme. Accepta la idea d’Estat en tant que regulador dels afers públics, però rebutja la seva intromissió en la vida privada dels individus. La gent és lliure de fer el que li sembli sempre i quan això no suposi un dany a altres.
• Rebutja l’Estat modern i les tendències demòcrates i socialistes. Critica l’Estat catalogant-lo com “el monstre més fred”* perquè ens intenta fer creure que s’identifica amb el Poble.

*Així parlà Zaratustra