Lo mariner: Renaixença i literatura catalana

Lo mariner

Lo mariner

Mètrica i versificació

1r part: introducció, situa l'acció, la donzella i el lloc on succeeix. 2n part: diàleg que mantenen la donzella i el mariner, després que ella fos raptada. 3r part: descobrim que en realitat el mariner és el príncep d'Anglaterra i que pren per muller la bonica donzella.

Mètrica: consta de 26 versos hendecasíl·labs amb cesura 7+4 (heptasíl·labs i tetrasíl·labs).

Rima: hi ha diferents versions, però en la gran majoria la rima és assonant i femenina. Hi ha paral·lelismes en els versos 7-8 i 12-13, i repeticions dels versos 5, 14, 19, 21 i 23.

Tema i interpretació

És una cançó popular anònima de temàtica amorosa (de fet és una balada), encara que el mariner la rapti. El fil principal de la cançó està relacionat amb l'amor, la bellesa i la fortuna.

Època i corrent

Segles XVI-XVII a Catalunya. Va ser recollida per Manuel Milà i Fontanals (1818-1884), filòleg, considerat un dels impulsors de la Renaixença.

Tema 4

Fets històrics

Transformació social i econòmica a Europa a finals del segle XVIII que incideix en la producció i difusió de la literatura i de la cultura en general: Revolució Francesa (França, 1789-1799) i Revolució Industrial (Anglaterra, segle XVIII). Aquests processos s'estenen per Europa i marquen el món contemporani.

Trets fonamentals del món contemporani

Nou model econòmic basat en el capitalisme urbà i industrial.

Nou model polític i social basat en les idees liberals dels revolucionaris francesos: llibertat, igualtat i fraternitat.

Transformació de l'estructura social

Caiguda de l'Antic Règim aristocràtic i substitució per un nou règim social basat en l'individualisme i el protagonisme creixent de dues noves classes socials: la burgesia industrial i la classe obrera.

Necessitats del mercat de la indústria editorial

La nova indústria editorial va adaptar el llibre a les necessitats del mercat, que augmentava a mesura que les classes obreres s'alfabetitzaven: van aparèixer les famoses novel·les de fulletó associades a la premsa periòdica, es van iniciar col·leccions i es van publicar traduccions, edicions il·lustrades, antologies, etc. La literatura no només se sotmetia a les lleis del mercat pel que fa a la forma (preponderància de la novel·la per damunt de la poesia), sinó que també s'adequava als gustos del públic lector.

Catalunya en el context europeu

Catalunya es va convertir en un país industrial i es diferenciava de la resta de territoris de l'Estat espanyol, majoritàriament agraris.

• Industrialització basada en el sector tèxtil.
• Moviment migratori del camp cap a la ciutat.
• La incorporació de la dona al món de la indústria va provocar canvis socials, familiars i de mentalitat importants entre la classe obrera, que aviat va entrar en contacte amb el moviment obrer internacional i, sobretot, amb les idees anarquistes i socialistes.

Corrents literaris del segle XIX a Catalunya: Romanticisme, Realisme i Naturalisme.

El moviment de la Renaixença

La Renaixença va ser un moviment lent i progressiu de recuperació de la cultura catalana que es començà a insinuar cap als anys trenta, i es va consolidar a mitjan segle XIX gràcies a la difusió que se'n va fer a través de la premsa i la celebració dels Jocs Florals.

Jocs Florals: són la recuperació del vell Consistori de la Gaia Ciència del segle XIV i es van instaurar l'any 1859.

El 1833 es considera tradicionalment l'inici de la Renaixença, amb la publicació del poema La pàtria de Bonaventura Carles Aribau a la revista El Vapor, en el qual es feia explícita per primera vegada la identificació entre llengua i pàtria.

Objectius entre 1860 i 1890

• Conscienciar la societat.
• Descobrir i divulgar la història medieval.
• Recollir tota la tradició oral (folkloristes).
• Crear una literatura culta en català en tots els gèneres.
• Crear una premsa (revistes, diaris...) i unes editorials fortes per difondre aquesta literatura i la cultura en general.
• Unificar l'ortografia i la gramàtica, i recopilar el lèxic (primers diccionaris).
• Recuperar la unitat lingüística entre els territoris de parla catalana de l'antiga Corona d'Aragó (Rosselló, Balears, València i Catalunya).
• Obtenir el reconeixement internacional del català com a llengua romànica diferenciada de l'occità.