Llengües Romàniques: Origen, Família i Diglòssia
Funcions de la llengua
Funció referencial, emotiva, conativa (atraure l'atenció), fàtica (contra el soroll), poètica i lúdica, metalingüística.
Bilingüisme social
Bilingüisme social: p. llengua + ll. instal·lada, equilibrat, diglòssic.
Diglòssia i substitució lingüística
Diglòssia: desigualtat entre una de les llengües en benefici de l'altra (tria d'àmbit d'ús).
Substitució lingüística:
- Fase 1: homogènicament monolingüe.
- Fase 2: llengua minoritzada (pèrdua d'àmbits d'ús): polítics i culturals (l'estat prohibeix), demogràfics (arribada massiva de parlants de la L2).
- Fase 3: substitució lingüística (monolingüe en L2).
Normativització i estandardització: útils per a tot: recuperació d'àmbits d'ús, mesures de protecció, recuperació del prestigi.
Les llengües del món i d'Europa
Les llengües del món i d'Europa: unes 6.000 llengües al món i 60 a Europa, classificades per origen i filiació en famílies:
- Llengües romàniques (neollatines): castellà, francès, italià, portuguès, romanès, sard.
- Llengües germàniques: danès, suec, noruec, islandès, alemany, neerlandès, anglès.
- Llengües cèltiques: gal·lès, gaèlic, irlandès, bretó.
- Llengües bàltiques: letó, lituà.
- Casos de filiació discutible o aïllades: grec, basc (eusquera), finès, hongarès, albanès.
El català té uns 10 milions de parlants, és oficial en 16 unitats administratives de la UE i en uns 60 milions de persones. La majoria de ciutadans de la UE són plurilingües (una llengua dominant, més una o dues addicionals).
Cooficialitat asimètrica: castellà-català, gallec-basc.
El futur de les llengües europees (extinció o no) depèn de factors polítics i socioeconòmics: l'estat decideix la llengua oficial i les llengües minoritzades.
La Romània Lingüística
Del llatí a les llengües romàniques
Del llatí a les llengües romàniques: el llatí és la base del català i de les altres llengües romàniques, que formen la Romània lingüística. El llatí és una llengua de la família indoeuropea.
Els romans van iniciar l'expansió al segle III aC i van arribar a les nostres terres el 218 aC. Els territoris conquerits van ser romanitzats (adoptant la llengua i la cultura). El llatí es va estendre com a element de comunicació de l'Imperi Romà i després com a llengua oficial del cristianisme.
L'enfonsament polític i cultural de l'Imperi va provocar la fragmentació de la Romània lingüística i el naixement de les llengües romàniques. Entre els segles VI i VII van aparèixer els embrions d'aquestes llengües (protoromanços). El Concili de Tours (813 dC) va establir l'ús de les llengües romàniques en l'església.
El primer text en llengua romànica són els Juraments d'Estrasburg (francès antic, 842).
Llatí clàssic i llatí vulgar: el llatí clàssic era la llengua culta i escrita, mentre que el llatí vulgar era la llengua parlada i quotidiana, de la qual deriven les llengües romàniques.
La família lingüística romànica
Les llengües romàniques es divideixen en orientals i occidentals. La Romània europea i la Romània nova (per colonització) formen el conjunt de llengües romàniques.
El català i l'occità (llemosí) formen part del grup occitanoromànic. Durant el moment d'esplendor occità es va desenvolupar la poesia trobadoresca, la primera manifestació literària important d'Europa. Posteriorment, el domini polític i cultural del francès va relegar l'occità a una posició subordinada.
Les variants de l'occità són: llemosí, gascó, provençal i llenguadocià.