Literatura Catalana: Humanisme, Decadència, Realisme i Naturalisme

L'Humanisme

Bernat Metge: Escriptor culte i refinat.

• Molt influent a la cort
• Intenció política exculpatòria
• Obres misògines

Lo Somni:

• 1r llibre: Debat filosòfic i religiós sobre la immortalitat de l'ànima.
• 2n llibre: Es reconeix la identitat dels acompanyants del rei (mitologia). El rei explica que l'ànima ha de passar pel purgatori.
• 3r llibre: Orfeu explica la seva vida i descriu l'infern. Tirèsies critica a les dones.
• 4t llibre: Metge lloa les dones i comenta els arguments de Tirèsies.

Decadència

Narrativa popular

Rondalles:

• Narració popular i tradicional, dedicades als nens.
• Bèsties que signifiquen persones i el seu comportament.
• Fan un retret moral.
• Trama senzilla i llenguatge molt expressiu.
• Fórmules d'inici i de final ("Hi havia una vegada...", "...i van ser feliços i van menjar anissos").
• Al segle XIX es van començar a recollir i transcriure (Jacint Verdaguer, Manuel Milà, Joan Amades...).

Llegendes:

• Narració oral o escrita que recull un fet real, reinterpretat afegint elements imaginaris.
• Es relacionen amb quelcom formant cicles de temes relacionats.
• Objecte d'elaboracions literàries.

Baró de Maldà

Calaix de Sastre:

• Dietari de 60 volums.
• Articles que anava escrivint diàriament; feia el que actualment faria un periodista.
• Aspectes ben diversos.
• Llengua col·loquial, plena de castellanismes, que reflecteix la parla barcelonina de l'època.
• Estil senzill i directe.
• Pretén informar i entretenir.
• Gran valor històric.

Realisme i Naturalisme

Costumisme:

• Descoberta de la realitat en la novel·la.
• Descriu espais i personatges quotidians.
• Els autors reflectien que el món estava a punt de desaparèixer.
• Actitud nostàlgica.
• Descriuen el més autòcton, tradicional i pintoresc de la societat.
• Quadres o articles de costums: peces breus.
• Té poc argument i poca acció.
• Descripció com a recurs predominant.

Realisme:

• Coneixement basat en la raó.
• Representació objectiva de la realitat; descriure amb exactitud.
• Època de la revolució industrial i de la consolidació de la burgesia, i del sorgiment del proletariat.
• Descripció objectiva: observació metòdica i meticulosa de la realitat.
• Interessat per tots els aspectes de la realitat.
• Esperit crític.
• No intervenció dels sentiments personals.

Naturalisme:

• Realisme portat a l'extrem.
• Autor principal: Émile Zola.
• Mètode experimental: observació, recollida de dades, formulació d'una hipòtesi i comprovació mitjançant l'experimentació.
• Es vol transformar la literatura en ciència.
• La ciència és l'eix de tot el coneixement humà.
• Positivisme: visió del món basada en l'experimentació directa de la realitat.
• Determinisme: determinaven el comportament humà basant-se en l'herència biològica i en el medi (depèn d'espai i temps).