Literatura catalana a l'època moderna: context històric i autors
Panorama general
Aquests segles constitueixen l'època moderna, de gran importància en les grans cultures europees. El català, a diferència de l'italià, el castellà i el francès, va patir una davallada general de quantitat i qualitat en la literatura culta, tot i que la literatura popular va mantenir un bon nivell. Malgrat tot, l'època moderna no va comptar amb grans escriptors de l'antiga Corona d'Aragó, a causa d'un conjunt d'esdeveniments polítics, econòmics i sociolingüístics.
Conseqüències
Castellanització de l'aristocràcia dels antics territoris de la Corona d'Aragó.
Pèrdua del poder de la burgesia catalana, afeblida per guerres i crisis, que va afavorir l'aristocràcia castellanitzada.
Utilització freqüent del castellà en la literatura culta.
Entrada del castellanisme en la literatura culta, sobretot al segle XVII.
Pèrdua de la consciència d'unitat entre els diferents territoris de parla catalana.
La davallada només afecta el català com a llengua culta; no es deixa d'utilitzar de manera popular i de parla. Mentrestant, les llengües italiana, castellana i francesa vivien el seu màxim esplendor.
Fets històrics
1474: Unió de les cases reials de Castella i Aragó, amb el matrimoni d'Isabel i Ferran. Desapareix la cort reial pròpia de la Corona d'Aragó.
1492: Descobriment d'Amèrica, nova ruta comercial de la qual els territoris catalans queden exclosos.
1556-1598: Regnat de Felip II: regressió ideològica i tancament d'Espanya en ella mateixa.
1618: Inici de la Guerra dels Trenta Anys.
1640: Revolta i independència de Portugal.
1640-1652: Guerra dels Segadors contra els tercios de l'exèrcit reial, a partir de la violenta mort d'un segador i del virrei de Catalunya.
1659: Tractat dels Pirineus: el Rosselló, el Conflent i part de la Cerdanya passen a dependre de França.
1667: Revolta dels Angelets de la Terra: pagesos del Rosselló lluiten contra l'ocupació francesa.
1687-1689: Revolta dels Gorretes contra els abusos de les tropes de Felip IV.
1700-1714: Guerra de Successió entre potències europees: la dinastia borbònica s'instal·la a la corona espanyola.
1707: Decret de Nova Planta de València i Aragó.
1713-1783: L'illa de Menorca passa a domini anglès.
1715: Decret de Nova Planta de Mallorca i les Pitiüses.
1716: Decret de Nova Planta del Principat de Catalunya. Durant el regnat de Felip V desapareix la cancelleria reial, referent culte i superdialectal de la llengua catalana.
1760: Memorial de Greuges.
Renaixement
Revalorització de la cultura clàssica (grega i llatina).
Aquest moviment neix a Itàlia al segle XV.
Gran rellevància plàstica.
Període menys teocèntric que el medieval.
Antropocèntric (centrat en l'ésser humà, es va fonamentar l'estudi dels clàssics).
Erasme de Rotterdam promou valors com la tolerància i impulsa reformes en l'Església.
Els renaixentistes consideren l'Edat Mitjana com un període bàrbar i promouen l'harmonia.
Barroc
Moviment antitètic al Renaixement.
Posa de manifest les tensions i contradiccions de la condició humana, centrat en temes com la mort, la degeneració humana i els sentiments amorosos viscuts de forma descarnada. En conclusió, una visió més pessimista.
Hi trobem una gran influència espanyola.
S'inicia amb William Shakespeare i Miguel de Cervantes.
Il·lustració
Torna a confiar en el progrés i la raó.
La manifestació més característica en el camp de les arts és el neoclassicisme.
És un moviment francès.
Culmina amb la Revolució del 1789 i la fundació d'una democràcia.
Els escriptors il·lustrats es dediquen a la literatura didàctica i ideològica.
Voltaire (Contes filosòfics), Jean-Jacques Rousseau (Emili, model ideal d'educació) o Diderot i d'Alembert (Enciclopèdia).
Autors
Pere Serafí (?-1566, més o menys)
Poeta i pintor renaixentista.
Poesia amb similituds amb els trobadors i Ausiàs March.
Utilitza formes pròpies del Renaixement.
Sonet en un dels quals cita poetes grecs i llatins.
Francesc Vicent García (1579/82 - 1623)
Va néixer a Tortosa.
És el més cèlebre dels autors d'aquests tres segles.
Conegut com a rector de Vallfogona.
La seva fama es deu a un dels seus vessants d'una de les seves obres.
Autor de sonets de gran lirisme.
Les seves obres solien ser barroques.
Francesc Fontanella (1622 - 1683)
Culteranisme.
Al·lusions mitològiques o hipèrbatons violents.
Afrancesat políticament i castellanitzat literàriament.
Autor de sonets i de l'obra teatral Lo desengany.
Baró de Maldà (Barcelona, 1746 - 1819)
Autor d'una vasta obra en prosa (Calaix de Sastre, 60 volums).
Escriu sobre el que l'envolta, no sobre ell mateix.
Apunta el que veia en viatges, excursions, passejades, etc.
Document de primera magnitud sobre les formes de vida a la Catalunya de la meitat del segle XVIII.
Joan Romis i Romis (Maó, 1746 - 1819)
Exponent del teatre neoclàssic.
Conegut per l'obra escrita Lucrècia, ambientada en la Roma antiga.
Quan es restableix la sobirania espanyola a Mallorca, que havia estat sota domini anglès, passa a escriure en castellà.
Literatura popular
Anònima, evolució més lenta i difícil de datar.
Teatre: continua l'entremès medieval (sainet), peces dramàtiques breus que descriuen costums de l'època, acompanyades de música i cançons.
Sovint transmesa oralment i cantada.