Literatura Catalana Després de la Guerra Civil: Narrativa, Poesia i Teatre

T1. Context sociopolític dels anys posteriors a la Guerra Civil fins als anys 70

El franquisme va impossibilitar l'evolució de la nostra llengua, la qual va deixar de ser oficial i va tornar a la clandestinitat.

Molts escriptors van patir deportacions o penes de presó. Altres van decidir exiliar-se.

Durant els anys 60 i 70 la dictadura va deixar una certa permissivitat, cosa que va permetre l'aparició d'obres de denúncia social. D'altra banda, van aparèixer obres de temàtica rural: Enric Valor, L'ambició d'Aleix; i de temàtica fantàstica i de ciència ficció: Manuel de Pedrolo, Mecanoscrit del segon origen.

També des de l'exili tenim Mercè Rodoreda amb La plaça del Diamant i Pere Calders amb Invasió subtil i altres contes.

T.4 Narrativa dels anys 70 fins a l'actualitat

Amb la mort de Franco (1975), l'Estat espanyol viu un procés de transició política que conduirà a un sistema democràtic. Amb el sistema democràtic, la nostra llengua va recuperar la consideració social i legal que havia perdut.

Durant aquest període, els autors han conreat temàtiques diferents, com la narrativa realista o altres gèneres com la policíaca, de terror, eròtica, etc.

Autors: Montserrat Roig amb El temps de les cireres i Quim Monzó amb l'obra «Uf, va dir ell».

T.6 Tendències de la poesia de la postguerra fins a finals dels anys 70

Durant el període de postguerra, la poesia esdevindrà el gènere representatiu de les essències nacionals. L'exili va ser la vessant més important i creativa de la literatura catalana. A l'exili americà es publiquen els dos llibres més importants d'aquesta època: Nabí, de Josep Carner, i Elegies de Bierville, de Carles Riba.

Corrents de la poesia de postguerra:

• Poesia postsimbolista: perfecció formal, allunyament de la realitat i humanització del contingut. Temes: la mort, la pàtria, etc. Autors: Carles Riba i Josep Carner.
• Poesia d'avantguarda i experimental: recupera la tradició de la poesia d'abans de la guerra. Se centra en l'experimentació formal i combina el llenguatge amb les imatges. Autor: Joan Brossa.
• Poesia realista: presència de la realitat en què viu el poeta, expressió de sentiments, denúncia de les injustícies socials i de la falta de llibertat. Llenguatge senzill i directe. Autor: Pere Quart.
• La poesia de Salvador Espriu: profunditat temàtica i compromís cívic amb el país i la llengua.

T.9 Característiques de la poesia actual

Els nous poetes formen una gran varietat de tendències i estils que, d'una banda, tenen en comú el rebuig del realisme reivindicatiu i de denúncia anterior i, d'altra banda, tenen un afany d'investigar i innovar amb el llenguatge.

Autors: Pere Gimferrer, Els miralls, on utilitza procediments avantguardistes; Jaume Pérez Montaner amb L'heura del desig; o Joan Brossa amb Poesia rasa.

T.13 Característiques de l'escriptura teatral actual

• Investigació de nous espais escènics: s'improvisen espais i sovint es representen les obres al carrer.
• Rebuig del teatre escrit a priori: rebutgen la figura de l'autor teatral que escriu sol, a casa seva, com Els Joglars.
• Importància de la figura del director escènic: ell és qui decideix finalment els detalls de tot allò que s'ha de representar, com la Companyia Flotats.
• Rebuig de la visió occidental del teatre: augmenta l'interès per les formes teatrals africanes i orientals.
• Barreja de mitjans expressius: tot és vàlid en l'expressió teatral. Es barregen tècniques antigues amb la projecció cinematogràfica de l'obra sobre una pantalla, amb actors que de sobte la travessen (La Cubana).