Literatura catalana dels segles XVI, XVII i XVIII: Renaixement, Barroc i Il·lustració

Unitat 2: Literatura als segles XVI, XVII i XVIII

Panorama general

L'època moderna la constitueixen tres segles de gran importància en les grans cultures europees. En el cas del català es va produir una davallada general, de quantitat i de qualitat, en la literatura culta. La popular va mantenir un bon nivell. Segles XVI, XVII i XVIII de decadència.

El Renaixement, el Barroc i la Il·lustració són tres moviments importants, però no vam comptar amb grans escriptors a l'antiga corona d'Aragó a causa d'esdeveniments polítics, econòmics i sociolingüístics.

Davallada de la literatura catalana culta

Conseqüències:

• Castellanització de l'aristocràcia dels antics territoris de la corona d'Aragó.
• Pèrdua del poder de la burgesia catalana, afeblida per guerres i crisis econòmiques. Això va afavorir l'oposició entre l'aristocràcia (castellanitzada) i el poble de parla catalana.
• Utilització freqüent del castellà en la literatura culta.
• Entrada de castellanismes en la literatura culta, durant el segle XVII.
• Pèrdua de la consciència d'unitat entre els diferents territoris de parla catalana.

Al llarg d'aquests tres segles les classes populars no van deixar de parlar català.

A més, va ser un moment històric en què la cultura italiana (segles XV i XVI) i la castellana (segles XVI i XVII), anomenades segles d'or, van arribar als punts màxims d'esplendor, en contrast amb la catalana.

El Renaixement, el Barroc i la Il·lustració

Cadascun dels tres segles representa en la cultura europea una etapa clarament definida: Renaixement (segle XVI), Barroc (segle XVII) i Il·lustració (segle XVIII).

Renaixement

Va suposar la revalorització de la cultura clàssica grega i llatina. Els renaixentistes consideraven l'Edat Mitjana com un període bàrbar.

Moviment que va néixer a Itàlia (segle XV). Dante, Petrarca i Boccaccio en són els principals escriptors. Va tenir una gran rellevància en les arts plàstiques, amb Michelangelo Buonarroti, Leonardo da Vinci, etc. Els renaixentistes van inaugurar un període antropocèntric, centrat en l'ésser humà.

Barroc

Al segle XVII. Moviment antitètic al Renaixement, que posava de manifest les tensions i contradiccions de la condició humana, per exemple: la consciència de la brevetat de la vida. Es centrava sovint en la mort, la degeneració humana o la constatació de allò desagradable, i presentava una visió del món pessimista.

Els barrocs remarcaven contrastos: la vida i la mort, el lirisme i la burla. En pintura destaca l'ús del clarobscur (Caravaggio). Va tenir un fort accent espanyol, amb pintors com Valdés Leal, Zurbarán, Murillo i Velázquez, i escriptors com Lope de Vega, Calderón de la Barca, Góngora i Quevedo.

Al segle XVII es van iniciar les obres fonamentals de la literatura de William Shakespeare i Miguel de Cervantes, morts el 1616.

Il·lustració

Torna a suposar la confiança en el progrés i la raó. Es manifesta amb el neoclassicisme, que va implicar un retorn a les normes dels antics grecollatins, com el seguiment de les tres unitats (d'acció, d'espai i de temps) en el teatre.

És un moviment francès que va culminar amb la Revolució del 1789 i va fundar una democràcia burgesa basada en la separació dels poders executiu, legislatiu i judicial.

Per als escriptors, la literatura tenia una funció didàctica i ideològica: difonia les idees del liberalisme en contra de l'absolutisme polític i del dogmatisme religiós.

Escriptors: Voltaire (contes filosòfics), Jean-Jacques Rousseau (Emili), Diderot i D'Alembert (Enciclopèdia).