Literatura Catalana de Postguerra: Bartomeu Rosselló-Porcel i Mercè Rodoreda

Literatura de postguerra 20 i 30

Bartomeu Rosselló-Porcel

Vida: va néixer a Mallorca l'any 1913. Estudià el Batxillerat a l'institut Ramon Llull, on fou deixeble de Gabriel Alomar. Estudià Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona, on va rebre el mestratge de Carles Riba. Ingressà a la Residència d'Estudiants, on conegué Salvador Espriu. Acabada la carrera es traslladà a Madrid per preparar la tesi doctoral sobre l'estil de Gracián, que alternarà amb l'ensenyament i la redacció d'un assaig de la poesia de Quevedo i un estudi sobre Guillén. Esclatà la guerra civil mentre estava preparant oposicions per a càtedra d'institut. A finals de desembre és traslladat al sanatori del Brull, on morí el 5 de gener de 1938 a causa d'una tuberculosi pulmonar.

Característiques de la poesia

• Influència del surrealisme.
• Utilitza alguns dels trets de la poesia pura, derivada del Simbolisme.
• Influència de la poesia castellana de la Generació del 27, sobretot de Guillén.
• Especial interès per l'època barroca, tant pel barroc castellà com pel català.
• Neopopularisme.

Obra

Nou poemes (1933): apareix en edició limitada de cent exemplars. Ja s'hi comença a perfilar l'adscripció a una sintaxi basada en la frase breu i tallant, d'un ritme prosaic i d'una imatgeria original i efectiva, en una línia avantguardista. L'obra fou rebuda amb reserves per una part de la crítica.

Quadern de sonets (1934): discurs més elevat i un concepte molt lliure del sonet; els poemes es converteixen en joiells fruit de la contenció a què els sotmet la forma.

Imitació del foc (1938): dedicada a Salvador Espriu. Es considera una fita clau de la poesia de la postguerra. Inclou trenta poemes. Allò que dóna unitat a les tres parts en què s'agrupa el total de trenta poemes és l'expressió d'una poètica i la insistència en el referent simbòlic del foc, que representa la tensió que caracteritza la unitat.

Novel·la de postguerra

Mercè Rodoreda

Vida: va néixer a Barcelona en un ambient familiar de literatura i teatre. S'interessà per les lletres i, molt jove, començà a col·laborar amb articles i contes. L'any 1939 s'exilià a París, després a Bordeus i finalment a Ginebra, on es dedicà a fer traduccions per a organismes internacionals. Ben entrada la dècada dels 70 tornarà al seu país i veurà reconeguda la seva obra, considerada la producció novel·lística més important de la postguerra.

Obra

La seva obra se sol dividir en tres períodes:

• Els anys d'aprenentatge: Aloma, novel·la pessimista, psicològica i simbolista, que narra unes relacions amoroses entre una adolescent somiadora i desconeixedora de la vida, Aloma, i un home ja gran i amb experiència, Robert. El simbolisme de la novel·la és ben clar: es tracta de la pèrdua de la pubertat i de l'enfrontament amb el món dels adults.
• L'etapa de maduresa: Vint-i-dos contes (1958), històries d'amor amb gran pessimisme que mostren la incomprensió i la incomunicació dels protagonistes. La solitud hi és present, contraposada a la felicitat i al somni. Els temes: el fracàs del matrimoni, la impossibilitat de les relacions d'igual a igual entre homes i dones, etc. El 1962 publica La plaça del Diamant, considerada una de les novel·les fonamentals de la postguerra. La protagonista (Natàlia/Colometa) aconsegueix un equilibri perfecte entre la utilització d'un llenguatge viu i col·loquial (ús de frases curtes, predomini de les juxtaposicions i de les frases coordinades, ús abundant del polisíndeton) i la normativa gramatical. També són d'aquesta època El carrer de les Camèlies (1966) i Jardí vora el mar (1967).
• La vellesa: La meva Cristina i altres contes (1967), un món mític on dominen els personatges masculins; i el 1974, Mirall trencat, obra que narra la història tràgica d'una família on abunden la infantesa, la solitud i la mort. El pessimisme és molt habitual i el narrador és omniscient.

L'obra de Mercè Rodoreda es caracteritza per un profund tractament psicològic dels personatges; una temàtica femenina, amb una dona com a protagonista, i un estil narratiu poètic carregat de simbolisme: les flors, els arbres, el jardí...