La Romanització i la Formació del Català: Història de la Llengua
La Romanització
Procés d'implantació de l'organització i de la cultura de Roma en els territoris que van entrar a formar part de l'Imperi Romà.
L'imperi aconseguí unitat política i lingüística a través de la llatinització. Els pobles conquerits després del bilingüisme se sometien al llatí, llengua que imposava l'administració, l'exèrcit...
Els romans van desembarcar a Empúries i es van estendre per la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Invasió germànica
Al segle V, els pobles germànics inicien l'ocupació dels territoris de l'Imperi Romà. No tingueren grans influències a les nostres terres.
Amb el temps, els visigots es van integrar i van adoptar lingüísticament el llatí.
Invasió musulmana
L'ocupació musulmana de la península Ibèrica es va produir l'any 711 i va tenir lloc en el període de formació de les llengües romàniques.
Durada de la presència de l'àrab:
- Catalunya Vella: 100 anys
- Catalunya Nova: 400 anys
- Regne de Mallorca: del 902 al 1229
- Regne de València: 500 anys
Elements lingüístics que influïren en la formació del català
Element bàsic: llatí vulgar
Substrat: llengua que ha estat substituïda però que ha deixat una empremta. Elements destacats:
- Substrat indoeuropeu: llengües de pobles indoeuropeus i constituït per noms com banya, llauna...
- Substrat grec: format pels topònims de les colònies que fundaren els grecs.
- Substrat fenici: constituït per l'herència lingüística de la civilització fenícia i cartaginesa.
- Substrat iberobasc: similituds entre les dues llengües que coincidiren al nord de la península Ibèrica.
Superstrat: llengua introduïda dins l'àrea d'una altra, sense arribar a substituir-la. Trets lingüístics:
- Superstrat germànic: noms propis i noms comuns.
- Superstrat àrab: abundant toponímia i moltes paraules relacionades amb l'agricultura.
La llengua catalana es considera formada durant el període de dominació musulmana, aproximadament el segle IX.
Expansió i consolidació de la llengua catalana
Els comtats catalans iniciaren el camí cap a la independència i un procés d'expansió territorial. L'any 1137 van comportar el naixement de la Corona d'Aragó.
Però l'expansió cap al nord va quedar estroncada.
Jaume I va dirigir la seva política expansionista cap a les terres ocupades pels regnes musulmans. Va conquerir Mallorca, Menorca i Eivissa, que van ser repoblades per gent procedent de la Catalunya Vella.
El català va arribar i es va implantar als nous territoris.
Els primers textos en llengua catalana
Primera meitat del segle XII: el Liber Iudicum, fragment de la traducció catalana del codi de lleis visigòtic, i les Homilies d'Organyà, primer text escrit en català.
Formació de la llengua literària: Ramon Llull
Ramon Llull és el primer autor europeu que empra una llengua romànica per escriure sobre temes filosòfics, científics i teològics. És considerat el creador del català literari.
La cancelleria reial
A mitjan segle XIII, Jaume I va crear la cancelleria reial, un organisme que s'ocupava de l'elaboració dels documents propis de l'administració.
Des del segle XIV, la llengua predominant va ser el català, que va esdevenir un model de llengua i es va constituir en el que actualment anomenaríem varietat estàndard.
Àmbits d'ús de la llengua al segle XV
Al segle XV, l'entrada de la dinastia dels Trastàmara no va provocar canvis en l'ús del català. Era una llengua sense normativitzar, però seguia les pautes adquirides de la cancelleria reial.
De manera que podem afirmar que el català del segle XV havia assolit la normalització.