La Renovació de la Novel·la Valenciana: Anys 70, 80 i 90
La Renovació de la Novel·la Valenciana
Al principi de la dècada dels 70, la producció novel·lística valenciana no presentava símptomes de vitalitat (1972: Joan Fuster: “Una carència singular”). Però a mesura que els joves escriptors valencians van poder conèixer altres models del nostre àmbit lingüístic, el panorama començà a canviar.
Tendències en la Narrativa dels Anys 70
El 1974 aparegueren dues tendències en la narrativa valenciana: la «novel·la del canvi» i la «novel·la realista evolucionada».
La «Novel·la del Canvi»
La «novel·la del canvi» alterà la norma narrativa utilitzant dos procediments transgressors: la manipulació del codi textual i la postulació de temes ideològics oposats a l'ordre vigent.
Manipulant el codi textual, el novel·lista pretenia introduir el lector dins del text. En les «novel·les del canvi» que tenien un argument més definit, els temes oposats a l’ordre vigent van ser:
- La crítica política i l’exigència de llibertat: És a dir, la condemna del franquisme.
- La reivindicació de la dissidència: Molt sovint, la defensa de l'homosexualitat.
- La ruptura amb els valors tradicionals: Qüestionament de la tradició cultural, familiar i social normativa i coercitiva (l'exaltació de la marginalitat, de la joventut i de la llibertat sexual).
- El desig de modernitat i d'universalisme: El món s'estava transformant a poc a poc en una aldea global.
La Continuïtat del Realisme
Altres narradors, però, van optar per aperfondir en el llegat del realisme, contant històries comprensibles per a un públic lector normal. Aquests estructuraren la novel·la d’una forma més clara.
En aquest grup tenim sobretot narracions nostàlgiques, que situen l'argument en els records de la infantesa perduda. L'espai narratiu sol situar-se en l'àmbit rural. La recuperació de la infantesa i de la societat desapareguda provoca un exercici de memòria que té també com a objectiu recuperar l’idioma.
La Maduresa als Anys 80
Als anys 80 s’hi incrementà el nombre de novel·les gràcies a una millor educació dels escriptors i a la normalització de la llengua. Aquest període va començar amb Crim de Germania (Josep Lozano).
Apareixen gèneres com la novel·la negra, la històrica o la psicològica, amb escriptors independents centrats en les tècniques narratives del segle XX. Destaquen autors com Quim Monzó o Ferran Torrent, amb una clara temàtica centrada en el món urbà.
Consolidació i Internacionalització als Anys 90
Als anys 90, els grans autors es dedicaren a l’ensenyament i a la producció literària, creant també obres per a lectors juvenils com Les cendres del cavaller.
- Hi ha una gran varietat d’estils i temes, com ara l’inconformisme i l’ús d’Internet.
- Alguns escriptors se centren en els problemes dels individus, no en els de la societat.
- La narrativa comença a tindre ressò internacional gràcies a les traduccions a altres llengües, com per exemple La pell freda d’Albert Sánchez Piñol.