La Renaixença: Etapes, Poesia i Teodor Llorente
El context històric de la Renaixença
Durant el segle XIX, el procés de castellanització iniciat a l'època moderna continuava en augment. Si inicialment la noblesa s'havia decantat pel castellà, ara l'alta burgesia també l'adoptava com a signe d'ascens social i de poder.
Les idees romàntiques
Cap al 1830 s'estenen les idees romàntiques, caracteritzades per un sentiment reivindicatiu de la llibertat tant individual com col·lectiva. Això afavoreix el sorgiment de moviments de recuperació de les llengües minoritzades i de les senyes d'identitat cultural pròpia.
L'inici del moviment
A casa nostra comencen a publicar-se textos literaris d'aquest signe. L'any 1833 es publica La Pàtria (coneguda també com a Oda a la Pàtria) de Bonaventura Carles Aribau, obra que es pren convencionalment com l'inici de la Renaixença.
Evolució i etapes de la Renaixença
A banda de reivindicar la llengua formal i la literatura culta, la Renaixença afavoreix el sentiment patriòtic i les senyes d'identitat col·lectiva. D'aquesta manera, la classe burgesa evoluciona envers posicions nacionalistes. El moviment no es desenvolupa de manera uniforme, sinó que s'estén a poc a poc al llarg de més de setanta anys a través de quatre etapes o àmbits principals:
- Catalunya (dècada de 1830): Eclosió de la poesia romàntica amb autors com Bonaventura Carles Aribau, Joaquim Rubió i Ors i Manuel Milà i Fontanals; i al País Valencià, amb Tomàs Villarroya.
- Restauració dels Jocs Florals a Barcelona: Es reinstauren els Jocs Florals d'origen medieval. Destaca el paper d'autors com Víctor Balaguer, Antoni de Bofarull, Jacint Verdaguer i Àngel Guimerà.
- València: Celebració dels Jocs Florals (a partir de la dècada de 1870) i fundació, l'any 1878, de la societat Lo Rat Penat per a la defensa de la llengua. Entre els autors més destacats hi trobem Teodor Llorente, Vicent W. Querol i Constantí Llombart.
- Illes Balears: El moviment s'hi introdueix entre el tombant dels segles XIX i XX, donant pas a la formació de l'anomenada Escola Mallorquina, amb figures com Miquel Costa i Llobera, Joan Alcover, Tomàs Aguiló i Marià Aguiló.
La poesia de la Renaixença
La poesia fou el gènere més conreat durant la Renaixença. Els Jocs Florals estimulaven l'acció política i desenvolupaven una triple temàtica bàsica: patriòtica, religiosa i amorosa (sota el lema «Pàtria, Fe i Amor»). Es produeix una clara recuperació del passat medieval, de la història i dels personatges històrics, acompanyada d'una presència notable de descripcions de paisatges propis.
Els corrents lingüístics
Per a fixar un estàndard literari prenent com a referent la llengua clàssica del segle XV, els escriptors es dividiren en dos corrents:
- Cultistes (o «poetes de guant»): Partidaris d'una llengua culta, arcaïtzant i antiquada.
- Populistes (o «poetes d'espardenya»): Partidaris de la llengua viva del poble, més permeable als vulgarismes i als castellanismes.
Teodor Llorente Olivares (1836-1911)
Nascut a València, Teodor Llorente Olivares fou periodista, fundador i director del diari Las Provincias. Escrigué en valencià poemes històrics, patriòtics, religiosos i amorosos inspirats en els Jocs Florals, els quals foren recollits a Llibret de versos (1885) i reeditats amb ampliacions a Nou llibret de versos (1909).
Fou coronat com a poeta insígnia valencià. Conreà amb mestria poemes de temàtica rural, ambients populars idíl·lics i estampes costumistes, entre els quals destaquen composicions cèlebres com «Vora el barranc dels Algadins» i «La barraca».