La prosa catalana dels segles XIII i XIV: cròniques, Eiximenis i Bernat Metge
La prosa dels segles XIII i XIV
La prosa dels segles XIII i XIV s’englobà en tres àmbits ben diferents: l’historiogràfic (les quatre grans cròniques), el religiós o moralitzant (Francesc Eiximenis) i l’humanístic (Bernat Metge).
Les quatre grans cròniques
Es van redactar a finals del segle XIII i XIV, coincidint amb l’expansió de la Corona catalano-aragonesa. Són narracions en prosa extenses que tracten episodis històrics de caràcter bèl·lic, creades per Jaume I, Pere III el Cerimoniós, Bernat Desclot i Ramon Muntaner. Tenen en comú la narració d’esdeveniments de l’experiència viscuda pels autors, amb l’objectiu de justificar les decisions polítiques dels reis catalans.
Crònica de Jaume I o Llibre dels feits
Narra de manera autobiogràfica, en primera persona, les gestes més importants del rei Jaume I, com les conquestes de Mallorca i València. Escrita entre 1244 i 1274, utilitza un llenguatge popular i col·loquial.
Crònica de Bernat Desclot o Llibre del rei en Pere
El va escriure el tresorer Bernat Desclot entre 1283 i 1288, membre de la cort del rei. Parla de la conquesta de Sicília, de la invasió de Catalunya per part dels francesos i de l’alliberament posterior del rei Pere II el Gran. Es destaca pel rigor i l’objectivitat.
Crònica de Ramon Muntaner
És la que abasta el període més llarg, des del naixement de Jaume I (1208) fins a la coronació d’Alfons el Benigne (1328). Muntaner n’és el protagonista. Descriu l’expedició dels catalans a l’Orient, comandats per Roger de Flor, amb l’objectiu de lloar els reis del casal d’Aragó. Hi trobem recursos joglarescos i un llenguatge viu i col·loquial.
Crònica de Pere III el Cerimoniós
Va ser escrita entre 1349 i 1385. Tracta dels regnats de Pere III i del seu pare Alfons III el Benigne. Els dos episodis que narra fan referència a la reincorporació del regne de Mallorca i a la guerra contra els nobles rebels a València i Aragó.
Francesc Eiximenis
Va néixer a Girona el 1327. Era fill d’una família burgesa dedicada al comerç. De jove va entrar a l’orde franciscà, i també va obtenir el títol de Teologia. El 1408 el papa Benet XIII el va nomenar bisbe d’Elna i patriarca de Jerusalem. Va morir a Perpinyà l’any 1409, envoltat d’honors.
És autor d’una extensa obra didàctica i divulgadora. Va elaborar una prosa senzilla i directa, amb anècdotes divertides de caràcter religiós o moralitzador. Criticava els vicis i pecats de la societat amb ironia. Era un dels escriptors medievals més llegits i la seva obra es va traduir a diverses llengües.
- Lo Crestià (1391): enciclopèdia per al poble. Tenia 13 llibres de moral cristiana, però només n’han arribat quatre, que consten de 2587 capítols.
- Llibre dels àngels (1392).
- Llibre de les dones (1396): ensenya a les dones quins són els defectes que han de corregir, des d’una òptica cristiana.
L’humanisme
És un corrent de pensament centrat en l’ésser humà, on la societat deixa de creure en el teocentrisme (Déu com a centre de l’univers) per l’humanisme (l’ésser humà com a centre de l’univers). Va des de finals del segle XIV al llarg del segle XV.
Bernat Metge
Va néixer a Barcelona entre 1340 i 1346. El 1396 el rei Joan I va morir de manera sobtada, fet que va provocar el seu empresonament. Va morir a Barcelona l’any 1413.
Bernat Metge va escriure Lo Somni per demostrar la seva innocència. Es tracta d’un diàleg entre ell i Joan I (que se li apareix en somnis) sobre la naturalesa de l’ànima, l’amor i les dones. L’objectiu era guanyar-se la confiança del nou monarca i poder tornar a treballar a la Cancelleria Reial.
Lo Somni consta de quatre parts:
- L’escepticisme de la immortalitat de l’ànima.
- Preguntes al rei sobre la seva sobtada mort.
- Sàtira contra el gènere femení.
- Elogi de les dones (Elionor de Sicília, mare de Martí l’Humà).
Finalment va tornar a la Cancelleria Reial. Altres obres seves són Sermó (paròdia dels sermons de l’època) i Medicina apropiada a tot mal (recepta de burla per a un amic que també va ser empresonat com ell).