La literatura religiosa de la Baixa Edat Mitjana: Llull, Eiximenis i Vicent Ferrer
La literatura religiosa de la Baixa Edat Mitjana
Durant el segle XIII es va produir un moviment reformador de l'espiritualitat que es va manifestar en la creació d'ordes religiosos nous, com els franciscans i els dominicans, defensors d'un model de vida basat en la pobresa i la senzillesa, que prenia la forma de vida retirada o ermitana. Estudiaren en escoles i universitats segons els mètodes de l'escolàstica, formació que empraven en la tasca de la predicació.
Durant el segle XIV, les crisis socials, polítiques i econòmiques també van afectar el poder de l'Església, que va perdre influència en favor dels estats i que va desembocar en la divisió del Cisma d'Occident. La preocupació espiritual es va orientar envers la moralitat dels ciutadans i envers els valors cristians que havien de regir la vida quotidiana. Els franciscans i els dominicans hi van tenir un gran protagonisme, tot i que amb sensibilitats distintes: els franciscans mantenien el retorn a l'austeritat del cristianisme primitiu, i els dominicans defensaven un model moral estricte i van participar en la Inquisició.
Ramon Llull
Ramon Llull va néixer a Mallorca en el si d'una família noble barcelonina instal·lada a l'illa després de la conquesta de Jaume I el 1229. Va ser educat com a cavaller i freqüentà la cort com a senescal del rei Jaume II de Mallorca. Durant la joventut va dur una vida cortesana, època en què conreà la poesia trobadoresca. Es va casar i va tenir dos fills. Cap als 30 anys, va viure un canvi espiritual que va afermar la seva fe cristiana a causa de la visió de Jesucrist crucificat, la qual cosa l'impulsà a desprendre's dels béns, abandonar la família i començar una vida religiosa, dedicada a Déu i a la difusió del cristianisme d'acord amb l'ideal franciscà, i on va fundar un convent a Miramar el 1275. Tres ideals religiosos:
- La tasca missionera i la conversió dels infidels (musulmans, jueus i gentils)
- La composició de llibres doctrinals que divulgaren la fe cristiana
- La sol·licitud a papes i reis de fundar escoles per a formar futurs missioners
Llull dedicà nou anys a la seva formació: estudià ciències, filosofia, gramàtica llatina i àrab. Després es retirà al Puig de Randa, on va viure com a ermità.
L'obra de Ramon Llull és molt extensa, més de 300 obres, molt rellevant lingüísticament ja que va ser el primer escriptor a impulsar el català com a llengua de cultura, per la qual cosa es considera el creador de la prosa literària, i molt variada, ja que va escriure sobre filosofia, teologia i ciència, i també va ser autor d'obres narratives, místiques i poètiques.
- La intenció de les obres de tema filosòfic, teològic o científic és exposar de forma clara, convincent i organitzada tot el saber humà per demostrar racionalment la superioritat del cristianisme sobre les altres religions.
- En l'obra narrativa pretén mostrar l'ideal de vida cristiana, amb una clara intenció didàctica envers les noves capes socials burgeses.
- La intenció de l'obra mística és afavorir la meditació i el diàleg amb Déu; tanmateix, la intenció mística no encobreix lectures més humanes, properes a la lírica amorosa. És una prosa plena de metàfores, al·legories, símbols i imatges poètiques.
- Llibre d'Amic e Amat és un recull de 365 versicles o aforismes per a la meditació diària, on expressa el desig d'apropar-se a Déu amb un diàleg entre l'Amic (l'home o servidor de Déu) i l'Amat (Déu).
- L'obra poètica expressa les experiències i conviccions de la seva fe. Exemple: Lo Concili.
Quant a l'estàndard literari de Ramon Llull, cal dir que els interessos espirituals i científics el van conduir a fer un ús pragmàtic de la llengua, a emprar-la més com a instrument de comunicació al servei de la difusió de la fe cristiana.
Francesc Eiximenis
Francesc Eiximenis va ser un frare franciscà, nascut a Girona cap al 1330 en el si d'una família burgesa; va viure molt de temps a València i va morir a Perpinyà el 1409. De jove viatjà i estudià a les universitats europees més prestigioses, i en la maduresa va assolir un gran renom tant a la cort com en els àmbits religiosos.
L'obra més extensa i coneguda d'Eiximenis és Lo Crestià, un recull de textos que pretenen orientar la conducta dels cristians; es tracta d'una exposició de la doctrina cristiana en relació amb els problemes que ha d'afrontar l'home medieval. L'estil de Lo Crestià és clar i planer, ja que les exposicions llargues i les argumentacions matisades s'acompanyen de narracions breus, exemples, faules, miracles, diàlegs, etc.
Va escriure altres llibres, com ara el Llibre dels àngels i el Llibre de les dones, obra moralitzadora sobre els costums femenins.
Vicent Ferrer
Vicent Ferrer va ser un frare dominicà, nascut a València, que va assolir fama internacional arran de la seva tasca predicadora per terres d'Espanya, França, Suïssa i Itàlia. Com a mestre en teologia, va ser conseller de reis i papes i va intervenir directament en els principals esdeveniments religiosos i polítics de l'època: el Cisma d'Occident i el Compromís de Casp.
Vicent Ferrer va ser canonitzat l'any 1455.
Ferrer no va ser escriptor, sinó un gran orador que captivava l'atenció dels oïdors amb els sermons que predicava arreu d'Europa. Encara que ell no va escriure res, en conservem part dels seus sermons (280 textos) gràcies als reportadors, els clergues que l'acompanyaven i escrivien les seves paraules, que tant feien servir la llengua romanç (catalana o valenciana) com el llatí. Els seus sermons seguien l'estructura proposada per Eiximenis: introducció, enunciació del tema i final. L'escenificació del seu discurs era molt personal, ja que feia servir recursos teatrals com la gesticulació, el plor, les onomatopeies, els diàlegs, els moviments sobtats i els crits, que commovien el públic.
El llenguatge de Vicent Ferrer era molt viu, ple d'expressions col·loquials i alteracions sintàctiques pròpies de la llengua oral, encara que també emprava sovint llatinismes. A través de la seva obra podem observar els costums de l'època i els criteris morals amb què l'orde dominicà jutjava la societat.