La Literatura Catalana Durant la Postguerra i el Franquisme
La cultura catalana sota el franquisme
La Guerra Civil espanyola va suposar una desfeta important per a la cultura en llengua catalana i va comportar un procés d’espanyolització. La postguerra va anul·lar el programa de normalització endegat per la Renaixença.
El règim franquista va suprimir i transformar els organismes culturals propis de Catalunya, a més de prohibir l’ús de la llengua catalana, que va ser ridiculitzada.
La cultura de la llengua catalana es va desenvolupar en tres àmbits excloents: la cultura pública, la de l'exili i la clandestina. Els seus objectius eren comuns:
- Salvar la llengua.
- Recuperar el prestigi social.
- Salvar les institucions.
L’aparició d’escriptors que abandonaren la llengua catalana va ser bàsicament per tres motius:
- La desorientació després de la guerra.
- La desaparició de les figures més importants de la literatura.
- La disminució del nombre de lectors.
A la dècada del 1950 comença una etapa de liberalització que deixa pas a una dinàmica contrària al règim. Els anys 70 van veure la mort de Franco, la restauració del sistema democràtic i la restauració de la Generalitat.
Literatura feta a Catalunya
Períodes literaris (1939-1980)
De 1939 a 1946
Marcada per la literatura clandestina, centrada bàsicament en el programa dels exiliats.
De 1946 a 1955
Comença un període de liberalització que va permetre l’aparició de la literatura pública.
De 1955 a 1970
S’intenta dur a terme una política d’assimilació de la cultura catalana des d’un vessant folklòric i regionalista.
De 1970 a 1980
L’empremta de Maig del 68 en els autors d’aquesta època. Són autodidactes i bilingües.
La literatura feta a l’exili
El paper dels exiliats va ser fonamental durant els primers anys de la postguerra, ja que la censura i les diverses prohibicions van impedir l’aparició a Catalunya d’una literatura més o menys normalitzada fins a la dècada dels 60.
Els gèneres literaris
Poesia
Esdevingué un gènere fonamental durant la postguerra per dos motius bàsics:
- Va permetre la continuïtat d’una producció aliena a la postguerra.
- Va evitar els problemes de la censura.
La llengua va esdevenir un element clau en la producció poètica, i Carles Riba el model que calia seguir.
A la dècada dels 60 la poesia evolucionà cap al realisme històric.
Teatre
Es va suprimir fins a l’any 1946. A partir de 1955, s’inicià la recuperació del gènere, que pot donar-se per acabat a mitjan dècada dels 60.
Novel·la
Va ser el gènere que presentà més peculiaritats. Com en altres gèneres, els autors es poden classificar en: abans de la Guerra Civil (Mercè Rodoreda, Llorenç Villalonga, Pere Calders...) i després de la Guerra Civil (Montserrat Roig, Balt…).
La censura va tenir un paper decisiu: les dificultats del gènere narratiu per evitar la censura van provocar desercions entre autors, i fins a l’any 1962 no s’autoritzà l’aparició d’una col·lecció de traduccions novel·listiques.
Novel·la psicològica
Conreada fins a la dècada dels 60, té influències del neorealisme italià i la novel·la americana. Autors destacats: Llorenç Villalonga i Mercè Rodoreda.
L’existencialisme
De Sartre i Camus, deixà empremtes en l’obra de Manuel de Pedrolo.
La literatura fantàstica
Representada per Joan Perucho i Pere Calders.
La novel·la de l’exili
Descriu la situació dels exiliats.