Joan Fuster: Vida, Obra i Estil de l'Assagista Valencià
Joan Fuster (Sueca 1922-1992)
Nascut en el si d'una família pagesa i conservadora, Joan Fuster es va llicenciar en dret però, cap a finals dels anys 50, sense pràcticament temps per a exercir-hi, va decidir dedicar-se a la literatura.
El conjunt de la seua producció supera la cinquantena de títols, als quals s'han d'afegir multitud d'articles, pròlegs, col·laboracions diverses i edicions de textos. Però l'obra de Fuster s'ha centrat bàsicament en l'assaig.
Tres grans vessants
Dins la producció fusteriana podem distingir tres grans vessants: els escrits sociopolítics, els estudis d'història cultural i literària i l'assaig de tipus humanístic.
Escrits sociopolítics
Es tracta d'una part molt important de l'obra de Fuster, que es caracteritza per l'arrelament directe en la realitat històrica de la seua terra i el seu temps. Així, oscil·lant entre la teoria, la crítica i la divulgació, i des d'una posició moral i política, s'ha proposat globalment fer prendre consciència als valencians de la seua identitat i dels problemes propis.
Estudis d'història cultural i literària
El seu interès primer se centrà en els clàssics valencians (Sant Vicent Ferrer, Isabel de Villena, Jaume Roig, Ausiàs March i Roís de Corella). Després es desplaçà a èpoques més properes, com en els estudis històrics de Poetes, moriscos i capellans.
L'assaig humanístic
Fuster inicia l'any 1955 la seua obra més purament assagística amb El descrèdit de la realitat, un examen de les motivacions i característiques de l'art modern. Aquesta producció s'insereix en la línia del pensament humanista europeu que arrenca del segle XVI (Montaigne).
Estil de Fuster
Quant a l'estil de Fuster, els seus llibres presenten una sèrie de trets característics:
- La ironia, que trobem sobretot en els aforismes, l'agudesa, l'humor i fins i tot el to provocatiu (escriptura polèmica).
- El to convencional o dialèctic, que intercala bromes, preguntes, rèpliques, etc.
- La claredat expositiva. Els seus escrits, de gran qualitat literària, no estan exempts d'amenitat (exclamacions, paraulotes, modismes, frases fetes, etc.).
- L'abundància d'explicacions, eufemismes i circumloquis, mostres d'intertextualitat, en definitiva.
- La concisió i la precisió, pel seu afany d'exactitud i, potser, d'utilitat.