Humanisme, Renaixement i Barroc: Història de la Literatura Catalana
L'Humanisme i Bernat Metge
Característiques importants de l'humanisme
És un moviment cultural que defensa el retorn als grecs i romans. Havien de servir com a models literaris i com a exemple d'actitud davant la vida.
L'humanisme és el pas previ al Renaixement.
On i quan va sorgir?
Va sorgir a Itàlia al segle XIV.
Com arriba l'esperit humanista?
Arriba a través dels escriptors de la Cancelleria Reial, perquè s'interessen pel món clàssic.
Què vol dir «Lo Somni»?
«Lo Somni» és un llibre que mostra la innocència de Bernat Metge.
Bernat Metge
Va ser un escriba de la Cancelleria Reial i el escriptor que millor va assimilar la influència de l'humanisme italià, amb una prosa elegant i culta. La seva obra més important, «Lo Somni», mostrava la seva innocència a Martí l'Humà.
Edat Moderna a Europa
Augmenta la demografia, apareixen noves grans ciutats i es consolida la burgesia urbana.
A nivell polític: apareixen noves grans potències estatals (Espanya, França, Anglaterra) i s'implanten monarquies autoritàries.
A nivell científic: s'aplica el mètode experimental, cosa que implica progressos en la medicina, la física… i també grans avenços tècnics, com l'aparició de la impremta i la brúixola.
A nivell de pensament: concepció antropocèntrica del món i apareixen nous valors.
A nivell espiritual: augmenta l'efectisme religiós.
A nivell artístic: es recuperen els ideals clàssics i triomfa l'estètica clàssica de la imitació de la realitat.
Edat Moderna a Catalunya
- La població es redueix per la pesta negra i les males collites.
- L'economia es desenvolupa poc, perquè es perden els mercats mediterranis: a les rutes marítimes hi ha pirates i als camins, bandolers.
A nivell polític: unió dinàstica entre Castella i Aragó, molts conflictes i la Guerra dels Segadors (segle XVII). Entra al tron la Dinastia Borbònica, que instaura els Decrets de Nova Planta.
Abandonament lingüístic: l'aristocràcia i la noblesa, al segle XVI, abandonen la llengua pròpia per fixar-se en la llengua de la cort.
- Segle XVII: molts escriptors, impressionats per la literatura castellana, es passen al castellà.
- Segle XVIII: els Decrets de Nova Planta imposaran el castellà com a llengua oficial.
- Els únics fidels a la llengua seran el poble.
El Renaixement
Té com a desig recuperar els ideals clàssics i trencar amb l'Edat Mitjana. Té com a objectiu enllaçar l'antiguitat i la modernitat. Els poemes seran èglogues i elegies; a nivell de prosa, la literatura serà d'idees i de diàleg. Autor: Pere Serafí.
El Barroc
Predomina al segle XVII a Espanya i a Anglaterra. El Barroc representa el pessimisme davant la duresa de la realitat; critica la realitat amb la paròdia, la caricatura i la sàtira.
Poetes en català: Francesc Vicent Garcia, l'obra del qual té sonets de gran elegància, i sàtires despiadades i corrosives.
Anglaterra: Shakespeare. Espanya: Cervantes, Góngora i Quevedo.
Il·lustració i neoclassicisme
Al segle XVIII apareix un moviment filosòfic i científic, racionalista, amb una visió totalitzadora del saber; volien crear una enciclopèdia. Valors de la Il·lustració: llibertat, progrés i tolerància.
La literatura popular
Característiques: és anònima, es transmet de generació en generació, és senzilla i utilitza tècniques fàcils de memoritzar.
L'escriptura catalana rep el nom de romancer català. Hi ha:
- Romanços
- Cançons
- Llegendes
- Rondalles
Als segles XVI i XVII el vandalisme es posa de moda.
Tres tipus de cançons: llegendàries, bandoleres i amoroses.
El teatre popular
Tenia com a escenari les esglésies i es divideix en 4 cicles: 1) Nadal, 2) Pasqua, 3) Maria, 4) Hagiogràfic.
Obres populars: 1) Pastorets i el Cant de la Sibil·la, 2) La Passió, 3) El Misteri d'Elx.
El teatre popular profà
Es feia a les places i tenia com a funció entretenir.
- El gènere és l'entremès o sainet.
- Està basat en personatges típics; la finalitat és divertir, amb un llenguatge col·loquial, viu i directe.
Literatura contemporània
- Les monarquies absolutes se substitueixen progressivament per règims parlamentaris.
- Es consolida la burgesia davant de l'aristocràcia i apareix el proletariat.
- El lema «igualtat, llibertat i fraternitat» fa aparèixer una nova idea de nació i de pàtria.
- La cultura deixa de ser un privilegi d'una minoria i hi haurà menys analfabets.
Romanticisme
Mostra la part més subjectiva i irracional de l'ésser. Neix a Alemanya, on surten les primeres idees preromàntiques amb la idea de l'artista geni-creador.
Característiques de l'estètica romàntica
- Reivindicació de la imaginació, la intuïció i el somni.
- La natura com a força misteriosa i creadora de vida; una natura que amaga una imatge del món espiritual.
- Reivindicació dels valors de la literatura popular.
Romanticisme a Catalunya
Els primers símptomes de canvi apareixen a finals del segle XVIII i principis del XIX. El 1833 apareix a la revista «El Vapor» el poema «La pàtria», de Bonaventura Carles Aribau, primer poema romàntic en llengua catalana. El poema mostra com és possible escriure literatura culta i de qualitat en català, i té un to nostàlgic. Tres temes:
- L'allunyament de la pàtria
- La justificació de l'ús de la llengua
- La demostració que es pot fer bona literatura catalana
La Renaixença (1833-1877)
És el moviment de recuperació lingüística i literària a Catalunya, vinculat al sentiment nacional. Objectius:
- Recuperar l'ús de la llengua en la literatura
- Crear institucions
- Fomentar el coneixement de la història
- La restauració d'un certamen literari anomenat Jocs Florals (1859)
Recuperadors: poesia: Jacint Verdaguer; teatre: Àngel Guimerà; narrativa: Narcís Oller.
Jacint Verdaguer (1845-1902)
Va recuperar la poesia. És el més gran poeta català del segle XIX i va consolidar el moviment de la Renaixença.
1a Formació del poeta
Als 10 anys entra al seminari de Vic per ser capellà i per formar-se intel·lectualment. Obra: «Jovenívoles».
2a Època daurada
El 1870 l'ordenen sacerdot. Li agafa una malaltia que cura amb aires marítims: és capellà en un transatlàntic, fa 9 viatges a les Antilles i acaba «L'Atlàntida». El 1877 la presenta als Jocs Florals i és premiat el poema. Passa a ser capellà dels marquesos, on estarà 10 anys.
Escriu «Canigó», la seva obra més famosa i representativa. Per escriure-la va recórrer tot el Pirineu, recollint llegendes i inspirant-se. Al monestir de Ripoll el consideren poeta de Catalunya.
3a Crisi personal
El 1885 fa el viatge a Palestina i Egipte, que li provoca un trasbals espiritual i un trastorn. El 1895 s'escapa a Barcelona i viu amb una dona vídua; publica articles «En defensa pròpia» i escriu «Flors del calvari».
4a Darrers anys
El 1898 es reconcilia amb el bisbe de Vic i li retornen la llicència. «Al Cel» expressa el seu desig de morir per alliberar-se. El 1902 contrau tuberculosi i mor.