Humanisme i Cultura a la Corona Catalanoaragonesa

Bernat Metge

La Cancelleria Reial és l'organisme del govern dels reis de la Corona d'Aragó que té funcions diverses i complexes, perquè s'encarrega de les relacions diplomàtiques amb altres reis i països i també regeix els territoris de la Corona pel que fa a les legislacions, recaptació d'impostos, informes secrets…

Al llarg del regnat de Pere III es va fer una reordenació de la Cancelleria i va esdevenir un veritable òrgan de govern eficaç i modern, ja que la va dotar d'actuació política com a òrgan administratiu, diplomàtic i cultural. Els funcionaris de la Cancelleria eren escrivans, secretaris, notaris i protonotaris. La documentació elaborada per la Cancelleria era la correspondència generada per la Casa Reial, i el Consell del rei representava el fons documental més important i complet.

Té dues característiques: l'ús habitual de les tres llengües oficials de la Corona, que són el llatí, el català i l'aragonès, i una altra, que és la qualitat, la modernitat i la uniformitat del català. Això fa de la llengua catalana un model literari acceptat a tot el domini lingüístic, que té elegància i prestigi acadèmic. Un dels textos coneguts de la Cancelleria són les Ordenacions de Pere III el Cerimoniós, gràcies a les quals hi va haver una recaptació de l'humanisme. L'escenari de l'humanisme són les relacions polítiques dels reis de la Corona amb les diferents ciutats italianes del segle XIV-XV.

Els reis eren poderosos i cultivats (són els prínceps del Renaixement). És una època on hi ha una reinterpretació de la cultura antiga grega i llatina, i l'edat d'or de la literatura catalana és el segle XIV-XV.

Els indicis més representatius de la nova mentalitat humanística van ser les traduccions dels autors clàssics llatins i dels autors moderns, com Dant, Petrarca i Boccaccio. Els traductors destacats van ser Antoni Canals, Ferrer Sayol, Andreu Teber i Bernat Metge, aquest últim el més excepcional de tots els intel·lectuals, ja que va fer la traducció de Valter i Griselda de Petrarca i va utilitzar obres com ara el Corbaccio de Boccaccio, la Divina Comèdia de Dant i les Metamorfosis, que van influir en la seva obra Lo somni.

Prosa de la Cancelleria

Els reis de la Corona van reclutar els homes més cultes i preparats de la seva cort perquè es fessin funcionaris de l'Estat. A la Cancelleria havien de ser capaços de redactar amb precisió notarial en llatí, i l'aragonès i el català havien d'escriure bé i tenir un altíssim domini de la retòrica i de l'estilística.

Hi haurà una encertada adaptació al català dels recursos lingüístics del llatí, sobretot a la traducció i com a elaboració filològica.

Bernat Metge

Escriptor culte i refinat i personatge rellevant i molt influent a la cort dels reis catalans de la segona meitat del segle XIV.

Bernat Metge (Barcelona, 1340-1346 – Barcelona, 1413)

Escriptor culte i refinat. Va ser un personatge rellevant i molt influent en la cort dels reis catalans de la segona meitat del segle XIV.

Bernat Metge coneixia el món de la medicina, ja que el seu pare va ser Guillem Metge, un apotecari que tenia una botiga de remeis al carrer dels Especiers.

Qui el va influir va ser Ferrer Sayol (padrastre), que era funcionari de la Cancelleria Reial, protonotari de la reina Elionor i un home de cultura i formació elevada.

Bernat Metge té una excel·lent formació cultural i una gran dedicació a les lletres i a les lleis. Ferrer Sayol li va possibilitar l'entrada a la Cancelleria Reial el 1371 com a ajudant de registre al servei de la reina Elionor.

Quan la reina va morir, va ser posat al servei de l'infant Joan ja com a notari. Ja tenia contactes amb altres càrrecs vinculats a la cort reial i un bagatge professional.

Va rebre retribucions econòmiques molt elevades com a escrivà del duc i, a més, donacions extraordinàries de les quals es va beneficiar. Així doncs, tenia una situació de privilegi i benestar econòmic.

Es va veure implicat en escàndols financers i polítics. Va ser acusat de malversació econòmica i va viure en un clima desfavorable entre els oficials i els servidors de la Corona.

Els escàndols

El primer escàndol va arribar amb la recaptació d'impostos extraordinaris destinats a finançar les elevades despeses del casament de Joan I amb Violant de Bar. Bernat Metge va ser processat, però no va anar a la presó, sinó que va traduir Valter i Griselda com a exculpació de les acusacions, i el va dedicar a Isabel de Villena, que el va defensar davant de la cúria reial.

És un escriptor que té contactes fonamentals per al que anomenem influència humanística a la Corona catalanoaragonesa. El 1395 va viatjar a Avinyó (Petrarca i el Canzoniere).

Té una actitud humanística, signe claríssim de modernitat i de mentalitat intel·lectual progressista. Petrarca era poc conegut al segle XIV, però els funcionaris de la Cancelleria, i entre ells Bernat Metge, el coneixien.

Bernat Metge serà acusat de traïció i malversació per tots els funcionaris contra Joan I. El rei se n'adona de la traïció del seu consell reial i que hi ha tropes estrangeres disposades a envair el país.

El monarca morirà al cap de pocs dies sense haver-se confessat, en estranyes circumstàncies (cau del cavall).

El seu successor, Martí I l'Humà, va empresonar els consellers de Joan I i els va revocar tots els prestigis. Després d'un breu temps a presó, tornen a sortir, però Bernat Metge es trobarà amb la problemàtica que li cal recuperar de nou la confiança del monarca. Per aquesta raó, Bernat Metge escriurà Lo somni per tal de recuperar el seu càrrec i els seus privilegis a la Cancelleria Reial.

La Maternitat d'Elna

Barcelona va caure en mans dels franquistes. La guerra estava perduda. Començava l'exili. Era la fugida d'un país sencer, més els milers de refugiats de tots els racons de l'Estat espanyol que s'havien refugiat a Catalunya al llarg de la guerra fugint de l'exèrcit franquista.

La immensa majoria d'exiliats van ser internats per l'Estat francès en els oficialment denominats «camps d'acollida».

Tot i així, la vida continuava, i nombroses dones que estaven embarassades, tancades en aquells camps, donaven llum en pèssimes condicions a les cavallerisses de l'exèrcit francès a Perpinyà, o directament a la sorra de la platja d'Argelers. La mortalitat infantil en aquelles condicions era d'un 95%. Davant d'aquesta situació, una jove mestra suïssa provinent d'una associació d'ajuda humanitària va organitzar una maternitat a la petita població d'Elna, per aixoplugar les parteres i els seus nadons. El seu nom: Elisabeth Eidenbenz.

El llibre La Maternitat d'Elna, publicat el 2005 per l'editorial Ara Llibres, inicialment només tenia l'aspiració de ser llegit, però la història ha desbordat totes les previsions, convertint-se en un fenomen social. Nenes que es diuen Elna, noms de carrers que porten el nom de Maternitat d'Elna, etc., i més de 70.000 exemplars venuts.

Paral·lelament, molts centres d'ensenyament de secundària l'han integrat com a lectura recomanada per als seus alumnes.