Història de la literatura valenciana: del segle XV al XIX

Canvis de mentalitat i context històric (segles XV-XVI)

Es va viure un canvi de mentalitat medieval durant el segle XV. Al Compromís de Casp, la dinastia castellana va accedir a la corona d'Aragó, i el castellà es va convertir en l'única llengua oficial.

El comerç va canviar pel descobriment d'Amèrica. Castella va guanyar pes a finals del segle XV, perquè es van unir les dinasties de Castella i Aragó, i pel comerç per l'Atlàntic.

Importància de la religió: hi havia teatres religiosos, presents en la vida diària.

Dates clau

• 1453: caiguda de Bizanci.
• 1456: impremta.
• 1479: desplegament de l'humanisme.
• 1492: Amèrica i expulsió dels moriscos.

L'edat moderna suposa l'expansió dels països europeus cap a la resta de continents, on van establir colònies, i una tendència progressiva a la concentració de poders en les diferents monarquies absolutes.

Autors i obres del segle XV

• Tragèdia de Caldesa: Joan Roís de Corella, obra en prosa que narra una traïció.
• Vita Christi: Isabel de Villena, abadessa del Convent de la Trinitat, que volia donar a conèixer la vida de Crist i estimar-lo.
• Isabel de Villena i Jaume Roig compartien el convent i escrivien sobre la Bíblia, però ella des del punt de vista de les dones i ell de forma misògina.

El Misteri d'Elx és una festa celebrada a l'església de Santa Maria, els dies 14 i 15 d'agost. Guions del segle XVII, PHU (2001).

El Renaixement i la Reforma

El Segle XVI va veure el català com a llengua, però només part de la noblesa tractava amb la monarquia hispànica.

Best-seller de l'edat moderna: Espill de la vida religiosa, novel·la al·legòrica, publicada a Barcelona (1515) i València (1529), amb versions en castellà, italià i portuguès.

El Renaixement va néixer a Itàlia, amb el substantiu «renaixement» en oposició a l'edat mitjana: antropocentrisme enfront de teocentrisme.

• Da Vinci: màquina de volar.
• Galileu: telescopis.
• Copèrnic: model heliocèntric.
• Kepler: distàncies entre òrbites i hipòtesis geomètriques.

Martí Luter va escriure les 95 tesis per a la reforma de l'Església.

El Concili de Trento va suposar un conflicte religiós i polític, en el qual les classes dominants van aprofitar els canvis per intentar augmentar la seua influència i poder.

La virreina Germana de Foix va ser la representant dels virregnats de València.

Revolta de les Germanies (1519-1523)

A València i Mallorca, la burgesia i una part dels llauradors van lluitar contra els privilegis de la noblesa i la pèrdua de poder de les institucions forals. La derrota dels agermanats va suposar el reforçament de la noblesa i de la monarquia, i l'afebliment d'una part de la burgesia.

El 1609 es va produir l'expulsió dels moriscos, a causa dels problemes de convivència religiosa.

Renaixentistes valencians

• Lluís Vives: la figura més destacada del renaixentisme valencià.
• Poesia del segle XVI: continuació de la tradició anterior i renovació de la mètrica clàssica segons els nous patrons italians. Autors: Pere Serafí i Joan Boscà.
• Teatre: Joan Ferran d'Heredia, La vesita, teatre cortesà destinat a recrear la vida de la cort.
• Obra historiogràfica: s'utilitzava la història com a argument a favor de les idees sobre el present. Autors: Pere Antoni Beuter i Cristòfor Despuig.

Barroc, Neoclassicisme i Il·lustració (segles XVII-XVIII)

Els moviments artístics dels segles XVII i XVIII: el Barroc s'aparta del Renaixement i és més pessimista. El Neoclassicisme recupera el Renaixement. La Il·lustració és un moviment amb influència en l'art, la política i la ciència dels segles anteriors. Autors: Rousseau, Montesquieu i Diderot.

Les revolucions del segle XVIII van suposar la fi de l'antic règim (l'acabament de l'estructura social) i la Revolució Francesa (fi de l'edat moderna, 1789), així com la revolució industrial.

Successos polítics

• Guerra dels Segadors: la monarquia hispànica s'implica en guerres europees. 1640-1652, Tractat dels Pirineus (1659) i Guerra dels Trenta Anys (1618-1648).
• Successió de Carles II: sense descendència, Carles d'Àustria (Anglaterra, corona d'Aragó) i Felip de Borbó (França, Castella). Batalla d'Almansa, 25/04/1707: domini borbònic.
• Decrets de Nova Planta: als territoris vençuts, es van imposar les lleis i costums de Castella.

Literatura barroca i il·lustrada

• Pere Porcar: barroc, narrativa historiogràfica sobre els fets esdevinguts a la ciutat i regne de València.
• Francesc Vicent García: rector de Vallgorfa, autor destacat del barroc. Producció extensa, sonets i romanços.
• Joan Ramis: representant de la poesia neoclassicista valenciana després de la Nova Planta. Obra difícil: Lucrècia i poemes.
• Rondalla de rondalles: Lluís Galiana, segle XVIII.
• Prosa del segle XVIII: històries, refranys i dites.
• Escola satírico-valenciana (segle XVIII): col·loquis, poemes dialogats humorístics.

Del liberalisme a la Renaixença (segle XIX)

L'esdeveniment que va iniciar la fi de l'antic règim va fer fallida i va consolidar el capitalisme. La noblesa va perdre el predomini.

Classes socials i ideologia

• Classes socials del segle XIX: proletariat, classe mitjana, petita burgesia i desenvolupament de les ciutats i àrees industrials.
• Estat liberal: establir règims polítics que representaren els interessos de la burgesia, és a dir, democràcia censatària, llibertat controlada i estat nació.
• Alternativa a l'estat liberal: retorn de l'antic règim, sense distincions de classe.
• Obres: El capital (Karl Marx) i El manifest comunista (Friedrich Engels).

El segle XIX va ser convuls: Espanya es va consolidar com a estat després de la política centralitzadora inaugurada per Felip V, i es debatia entre el manteniment de la monarquia absoluta i la transformació en estat liberal. L'estat liberal es va implantar als anys 40 del segle XIX, amb tres elements: democràcia censatària, llibertat controlada i estat nació. El 1857, la llei Moyano va fer obligatori el castellà.

La vitalitat popular del segle XIX es va desenvolupar plenament en els països on la industrialització va ser més intensa, cap a la societat de masses, amb una característica: l'alfabetització.

La Renaixença

La Renaixença va ser un moviment literari, cultural i social que volia tornar a la llengua i cultura pròpies. No tenia autors concrets i s'inspirava en el romanticisme. El poema que inicia la Renaixença és La Patria, de Bonaventura Carles Aribau.

La Restauració va tornar el parlament després de la I República. Els moviments literaris es van separar a finals del segle XIX: la Renaixença i el modernisme, amb la reintroducció del català.

• Jocs Florals: plataforma per a l'exaltació de la literatura pròpia.
• Poetes de la Renaixença: Jacint Verdaguer (L'Atlàntida) i Teodor Llorente. La Renaixença va acabar amb la mort de Verdaguer i Llorente.
• Narcís Oller: lligat al naturalisme i al realisme. Valls 1846 - Barcelona 1930. Obres: L'escanyapobres, La febre d'or, La bogeria.
• Teatre del segle XIX: popular i culte.