Grans Figures de la Literatura Catalana Medieval i Barroca

Francesc Vicent Garcia, el Rector de Vallfogona

Francesc Vicent Garcia, conegut com a Rector de Vallfogona, va néixer a Tortosa l’any 1579 i va morir a Vallfogona de Riucorb l’any 1623. Aquest va ser un poeta i eclesiàstic català. Va cursar els seus estudis a Barcelona i va esdevenir el primer gran escriptor de la literatura catalana del barroc.

En les seves obres va escriure prosa, teatre i poesia, i va conrear una poesia artificiosa i elegant. El seu estil va ser imitat per molts autors catalans del segle XVIII.

Dins del seu estil, destaca:

• El tractament de l'erotisme, tema tabú a les literatures occidentals de l'època.
• Una visió treballada de forma desinhibida i moderna.

Ausiàs March

Ausiàs March va néixer al Regne de València l’any 1400 i va morir a València l’any 1459. Va ser un poeta i un cavaller valencià medieval, originari d'una família de la petita noblesa. Va ser un dels poetes més importants del Segle d'Or valencià i la seva poesia, en llengua catalana, va tenir una repercussió notable en la lírica castellana dels segles XVI al XVIII.

S'han conservat 128 poemes d'Ausiàs March provinents de manuscrits i edicions antigues, que sovint s'han classificats segons la temàtica:>

• Poemes d'amor
• Poemes de mort
• Poemes morals i espirituals

Un dels temes més importants de les seves obres va ser l’amor. La seva influència en altres poetes catalans va ser enorme.

El seu estil era culte, ric, elegant i exacte, amb una presència constant d'objectes quotidians. Els paisatges on se situava l'acció pertanyien al món medieval o feudal.

Jordi de Sant Jordi

Jordi de Sant Jordi va néixer al Regne de València cap al 1400 i se’n desconegueix la data de mort. Va ser un poeta cortesà i un militar, fill d’un esclau morisc alliberat però integrat en una família prestigiosa. Va tenir el càrrec de cambrer reial i va ser protegit d'Alfons el Magnànim.

De la seva obra s’han conservat 18 poemes. La suau tristor és una característica de la seva lírica, plena de:

• Comiats angoixosos i tendres
• Sospirs i evocacions en somni
• Enyorament i melangia

Eren abundosos els provençalismes lèxics i de flexió, però sobre una base que sembla fonamentalment valenciana. El seu breu cançoner era essencialment amorós, dins l'actitud vinculada a l'amor cortesà trobadoresc, que mantenia la seva vigència i eficàcia en els nuclis postfeudals.

Anselm Turmeda

Anselm Turmeda va néixer a Ciutat de Mallorca cap al 1355 i va morir a Tunis l’any 1423. Era un escriptor que es va fer frare franciscà però que, posteriorment desenganyat de la societat occidental i del cristianisme, es va convertir a l'islam i va viure com a musulmà a Tunis.

Algunes de les seves obres estan escrites en català i d'altres en àrab:

• En les obres escrites en català defensa la fe cristiana.
• En les obres escrites en àrab defensa la fe musulmana.

La seva obra es distingeix per ser escèptica i fer una crítica punyent de la societat que l’envolta.

Guillem de Berguedà

Guillem de Berguedà va ser un dels poetes més importants de la literatura catalana durant l’època medieval. Era un personatge noble de caràcter bel·licós i intrigant, però alhora cortès i elegant.

Conrea principalment el sirventès i també escriu poemes de caire amorós, seguint fil per randa la normativa de l’amor cortès, ja que coneixia molt bé l’art de trobar. Els sirventesos són molt violents i la majoria van dedicats al seu veí Pere de Verge i al seu senyor Ponç de Mataplana.

Se l’acusa d’diversos crims i accions reprovables:

• Haver assassinat el vescomte Ramon Folch de Cardona
• Haver conspirat contra el rei i contra el bisbe d’Urgell
• Haver violat les dones dels seus veïns, amics i parents

Els seus sirventesos són molt cínics i molt directes. Actualment, se'n conserven 31 poemes o composicions.