Existencialisme i literatura catalana: autors clau
L'existencialisme
Corrent filosòfic i literari que va sorgir durant la dècada del 1930 i va tenir la culminació al final dels anys 40. Va ser producte de la crisi econòmica i política causada per les dues guerres europees. L'ésser humà ha estat abandonat al món i obligat a escollir el seu destí; d'aquí ve l'angoixa existencial.
Dos autors destacats són Jean-Paul Sartre, que va publicar La nàusea, una novel·la filosòfica on el protagonista es planteja les seves preocupacions sobre l'existència humana, incapaç de trobar-hi solució, i arriba al convenciment que el fet d'existir li provoca nàusea. Albert Camus planteja la problemàtica de l'absurditat de la vida humana: l'ésser humà cerca una justificació de la seva existència i no hi troba cap. A L'estrany, el protagonista es converteix en un ésser indiferent per a si mateix, fins al punt que mata un home sense més ni més i es deixa condemnar a mort sense ni tan sols intentar justificar-se.
La literatura en català dels anys seixanta
Es va produir una certa permissivitat de la dictadura franquista que va permetre produir en català.
Pere Calders
Nascut a Barcelona, és conegut sobretot pels reculls de contes Cròniques de la veritat oculta, Demà a les tres de la matinada, L'home de l'atzavara, Ronda naval sota la boira i Aquí descansa Nevares. L'estil de Calders es caracteritza per la ironia i la sàtira. Li agrada presentar els angles insòlits i obscurs de la realitat.
Manuel de Pedrolo
És un dels escriptors més prolífics de la literatura catalana. La seva narrativa abraça totes les tendències: realista, humorística, simbòlica (Totes les bèsties de càrrega), de ciència-ficció (Mecanoscrit del segon origen) i policíaca (Mossegar-se la cua). Els temes de les seves obres solen ser la solitud, la incomunicació entre els humans, la batalla dels sexes, l'alienació quotidiana, l'existència i la fatalitat. S'hi entreveu la influència dels existencialistes europeus. El gruix de la seva obra se situa dins el realisme, amb tendència a presentar situacions límit i a estudiar la psicologia dels personatges.
Literatura en català dels anys 70 i 80
La literatura d'aquest període correspon a la fi de la dictadura de Franco i la restauració de la monarquia. Els autors d'aquest període no van viure la Guerra Civil, però van rebre una educació franquista.
Quim Monzó
Nascut a Barcelona, és autor de la novel·la La magnitud de la tragèdia. Reflexiona sobre qüestions com la buidor i la manca de sentit de l'art postmodern i sobre la tragèdia que representa el fet de viure. És més conegut com a autor de contes; els més coneguts són Uf, va dir ell, El perquè de tot plegat i Mil cretins. Els seus contes presenten un món angoixant i sense sortida. Els plantejaments són radicals i pretenen que el lector assumeixi la realitat d'una manera menys apassionada i amb més distanciament.
La narrativa de les Illes Balears
Avui compta amb una gran quantitat d'autors i de títols, molt sovint d'una qualitat excel·lent. Alguns d'ells aconsegueixen un major ressò quan són coneguts o publiquen en les grans editorials de Barcelona.
Carme Riera
Escriptora i professora, va néixer a Palma. Va publicar el seu primer llibre de narracions, Te deix, amor, la mar com a penyora, seguit d'un segon volum, Jo pos per testimoni les gavines. A Dins el darrer blau, inspirada en l'intent de fugida de Mallorca d'un grup de jueus conversos. Carme Riera s'expressa en tots els registres de la llengua.