Evolució de la Música Rock: Del Folk a la Nova Cançó i al Heavy Metal
El Folk-Rock i les Seves Reivindicacions
Folk-rock: estil que barreja la puresa musical del folk tradicional amb els sons rítmics i electrificats del rock. Les seves cançons parlaven de reivindicacions socials, problemes personals i col·lectius, i d'un marcat compromís polític (com per exemple, Simon & Garfunkel).
El So de Califòrnia i el Country Rock
So Califòrnia: estil propi de Califòrnia sorgit del folk acústic i caracteritzat pel joc polifònic de veus, el qual significà l'inici del moviment hippy.
Country rock: manté a ritme de rock el caràcter tradicional del folk i del country (exemplificat per bandes com Eagles).
El Moviment Hippy
El moviment hippy és un moviment social i cultural que neix com a desig de canvi després de les guerres de Corea i del Vietnam. Els seus membres vestien amb roba blanca i de molts colors, i es pintaven flors a la cara. Eren pacifistes per sobre de tot, sota el lema «fes l’amor i no la guerra». Defensaven valors com la vida en comunitat, la solidaritat, l'exaltació de la naturalesa i la contemplació (pròpia de les religions orientals).
El Folk a Catalunya: La Nova Cançó
Cap a l'any 1960 s'inicia una recuperació del folk en diferents parts del món. A Catalunya es concreta amb Els Setze Jutges, un grup d’intel·lectuals i músics que, emmirallant-se en l’exemple de la chanson francesa, volen restaurar i innovar la cançó catalana.
El seu objectiu principal era difondre i sensibilitzar l’opinió popular sobre els problemes que patien la llengua i la cultura catalanes.
Expansió, Censura Franquista i Crisi
A l'any 1963 aquest moviment es generalitza i es popularitza, de manera que algunes revistes i diaris se'n fan ressò. La censura del règim franquista s’acarnissa especialment amb el cantautor Raimon: mentre que la dictadura el considera el seu enemic, la joventut progressista en fa un emblema propi. Els seus recitals representaven una autèntica plataforma d’oposició a la dictadura franquista i un espai de llibertat d’expressió.
Entre 1968 i 1969 s’inicia una època de crisi i de trencament de la unitat interna del moviment; a partir d’aquest moment, cadascú intenta fer el seu propi camí artístic.
Hard Rock i Heavy Metal
Hard rock: és un rock violent d’origen urbà, caracteritzat per melodies curtes i simples sense joc de veus, l'ús del so distorsionat de la guitarra elèctrica, un timbre vocal aspre i cops agressius de bateria.
Heavy metal: música similar de gran potència sonora i amb un ús intensiu de la tecnologia que acaba convertint els concerts en veritables espectacles.
Estètica i imatge del heavy: destaca per l'ús de caçadores i pantalons de cuir, samarretes fosques amb la imatge del grup, botes i cabells llargs.