El Barroc i la Il·lustració: Art, Literatura i Pensament

Què és el Barroc?

Moviment artístic dels segles XVI i XVII. Característiques bàsiques: sofisticació, exuberància i emotivitat.

• Sorgeix a Europa a finals del segle XVI, quan la visió alegre i optimista del Renaixement entra en crisi religiosa, política, econòmica i cultural.
• El pessimisme i la desconfiança s'estenen per Europa, ja que les guerres i les desigualtats socials continuen, fet que comporta el fracàs del Renaixement en l'intent de crear un món més harmònic i just.
• Es trenca l'encant per l'harmonia i l'equilibri i s'imposa el dinamisme, la fantasia i el sentit pintoresc.
• Art: potenciació de la forma (sense detriment del contingut), que en literatura es concretarà en una exploració dels recursos de la retòrica, la sintaxi i la versificació.

Innovacions literàries del Barroc

Objectiu: impressionar i impactar.

• En la poesia amorosa, s'abandona el concepte de dona angelical, i el tractament de l'amor es fa més realista, sovint amb tocs d'humor i ironia.
• Es trien motius quotidians i banals com a tema literari, que sovint es magnifiquen.
• Les actuacions s'exageren i adquireixen formes escenogràfiques.
• Es tracta la realitat a través de la paròdia, la caricatura, la deformació i la sàtira.
• Es destaquen els contrastos, les paradoxes i les antítesis a l'hora de tractar conceptes transcendents (vida/mort, realitat/il·lusió) o conceptes més a l'abast (llum/ombra, delicadesa/grolleria, bellesa/lletjor).
• Es fa un ús exagerat de recursos retòrics com l'al·legoria, la metàfora, l'antítesi i la paradoxa.
• Es violenta la sintaxi, principalment amb un excés d'hiperbats, per aconseguir vitalisme i dinamisme.
• Artificiositat (més dificultat = més bellesa): estil retòric, frases llargues, llenguatge culte...

Francesc Vicent García, rector de Vallfogona

• Va cursar estudis eclesiàstics.
• Va exercir de rector a la parròquia de Vallfogona.
• Va seguir els models dels autors castellans del moment.
• Utilitzava un llenguatge artificiós, de vegades elegant i d'altres groller, ple d'ironia i de tòpics literaris.
• Estil: culterà i conceptista.
• Poemes classificats en tres grups:
  • D'elogi, admiració o requesta.
  • De contingut moral o religiós.
  • De humor, irònics o satírics.

Què és la Il·lustració?

• Moviment cultural caracteritzat per una confiança plena en la raó, la ciència i l'educació.
• Il·lustrats:
  • Visió optimista.
  • Creien en el progrés de la humanitat, en la llibertat i en els drets de les persones.
  • Els il·lustrats francesos redactaren l'Enciclopèdia o Diccionari raonat de les ciències, les arts i els oficis (1751-1765).

Què és el Neoclassicisme?

• Retorn a l'estil artístic de l'art clàssic grecoromà.
• Reacció a certes exageracions del Barroc.
• La literatura criticava els vicis i els defectes humans, i donava molta importància a l'educació.
• Es va recuperar la faula.

La prosa

• No podem parlar d'una veritable prosa creativa en el segle XVIII, ja que solia tenir caràcter erudit, científic o ideològic.
• Prosa erudita: obres que es van centrar en la defensa de la llengua catalana i que van iniciar una important tradició apologètica que va culminar en la Renaixença.
  • Instruccions per a l'ensenyança de minyons (1749), de Baldiri Reixac (1703-1781): idees pedagògiques molt modernes, de filiació il·lustrada. Inici d'una tradició pedagògica en llengua catalana.
  • Gramàtica i apologia de la llengua catalana (1815), de Josep Pau Ballot (1747-1821): primera gramàtica impresa en català, amb una decidida defensa de la llengua.
• Prosa narrativa:
  • Rondalla de rondalles (1769), de Lluís Galiana (1740-1771): aplega refranys, adagis, locucions proverbials i metàfores. Amb el pretext de ridiculitzar les vulgaritats lingüístiques, comprèn una història estructurada, plena d'humor i vivacitat.
  • Calaix de Sastre, de Baró de Maldà (1746-1818): dietaris de les seves experiències, viatges i dels fets esdevinguts durant aquells anys. Crònica de la vida barcelonina de la segona meitat del segle XVIII i principis del XIX: s'hi descriuen personatges, costums, festes, actes de tota mena, llocs... Fets escrits de forma literària, narrativa, molt viva i divertida, en una llengua col·loquial amb castellanismes de tota mena.

Baldiri Reixac i Carbó

Baldiri Reixac i Carbó (Bell-lloc d'Aro, Empordà, gener de 1703 - Ollers, Vilademuls, 15 de febrer de 1781) fou un pedagog i religiós català. Defensava que els nois i noies havien d'aprendre cinc llengües, per aquest ordre: català, llatí, castellà, francès i italià. L'afirmació que fa que «entre totes les llengües, la que més perfecció deuen saber els minyons és la llengua ppròpia de sa pàtria» ha estat invocada pel magisteri català sempre que s'han intentat imposar una llengua que no és la nostra a l'escola.

La seva obra més important són les Instruccions per a l'ensenyança de minyons. L'obra, adreçada a mestres rurals, es considera una de les primeres enciclopèdies catalanes. En aquesta es defensa l'ensenyament primari en català en detriment d'una llengua culta com el llatí. A més, cal destacar que considerava el castellà com una de les llengües estrangeres més útils.