El barroc: context històric i trets principals
Context històric i característiques del barroc
El barroc és el període de la història de l’art i de la literatura occidental comprès entre el Renaixement i el Neoclassicisme. L’entusiasme general per la vida i l’optimisme renaixentista es perden a causa de les guerres religioses a Europa, i deixen pas al sentiment pessimista, al desengany barroc.
El context a la península Ibèrica
El sentiment de frustració és més accentuat a la península Ibèrica. La política imperialista de la corona espanyola del segle XVI va causar greus conseqüències en el segle XVII: una gran part de la riquesa americana va a parar a Anglaterra i als Països Baixos; la misèria s’apodera de la societat espanyola a força de pagar alts tributs per sufragar les contínues guerres; a partir del Concili de Trento, la Contrareforma imposa una espiritualitat dogmàtica i repressiva.
Durant el regnat de Felip III hi ha l’expulsió dels moriscos (1609), la qual cosa implica un trasbals econòmic i social total per al regne de València. En aquest regnat i en els de Felip IV i de Carles II, se sumen les derrotes a l’estranger: independència d’Holanda, independència de Portugal i, per la Pau dels Pirineus (1659), Felip IV cedeix a França territoris catalans, sense l’aprovació de les Corts catalanes.
El barroc es pot interpretar com una oposició al Renaixement.
Trets barrocs
a) El desengany i la frustració que sent la societat barroca provoquen que s’infravalori la vida terrenal, i es tingui obsessió pel pas del temps i la brevetat de la vida, que acaba irremeiablement en la mort.
b) Davant aquest pensament, els artistes barrocs adopten dues actituds vitals: la inconsciència o la consciència de la situació real.
c) Es creu que a la cort hi ha perills i lluites amagats; les virtuts cortesanes són la reserva i el dissimul.
d) L’objectiu principal de l’art barroc és la provocació: impressionar de manera molt viva la sensibilitat i la intel·ligència del receptor.
e) S’aconsegueix aquesta provocació mitjançant l’exageració, l’artifici, l’extravagància, el dinamisme, la complicació i l’enginy. Entre els recursos literaris que els autors barrocs fan servir per a provocar aquesta complicació es troben les imatges, l’hipèrbaton i, sobretot, la hipèrbole.
f) L’exageració temàtica es produeix en dos sentits: el realista, pel qual s’arriba a la caricatura; i l’idealista, pel qual s’arriba a la bellesa absoluta.
g) Una altra manera d’expressar la desconfiança per la vida i les falses aparences i, alhora, mostrar la complicació de la realitat, és mitjançant el contrast i el joc d’oposats: temàtics, d’actitud, formals (oximoron = contradicció).