Ausiàs Marx: Vida, Obra i Llegat de la Lírica Catalana

Ausiàs Marx i la Lírica Catalana Medieval

p.primitiva: p. simple per a driu, que és al3. p.derivada: aquesta és una construcció de l'arrel + 1 o més morfemes derivatius. Morfema tipus d: m. lèxic / arrel (mat), m. derivatiu: prefixos-davant/sufixos-darrere de l'arrel (-issar-) m. flexiu (-s).

Verbs tipus d:

d v. copulatiu-gairebé buit de significat (ser / estar / semblar) v. transitiu-que necessita 1 objecte directe que rep la lacció qual l'il·lus, 1 cd (veure, valer) v. intransitiu-no exigeix cap complement (dormir, passejar) v. impersonal-quant subjecte (nevar, ploure, haver-hi) v. predicatiu PL-D significat (dormir, caminar) v. dretgim-que exigeix 1 complement introduït per 1 PRP determinada, 1 CRV (acostumar-se, assabentar-se d) v. pronominal-pura té 1 pronom FEBL (adonar-se, atrevir-se)

SV - Estructures

Gramàtica fonamentada en 1 bo i les seves complements. Constitueix el predicat (que és l'ocupa el subjecte, Món és sa) p. nominal (boys copulatius amb) p. verbal (boys predicatiu)

Pronoms febles que substitueixen 1 CD

• CD-definit: nom definit, articles o demostratiu (pronoms: el, la, lo, les, els)
• 2 CD indefinit: sintagma nominal determinat amb un nom indefinit, determinat per un numeral, o un indefinit quantitatiu (en pronom).
• 3 CD-nul: pronom nul que substitueix un sintagma nominal equivalent (pregària o 1, o pronom).

Pronoms febles que substitueixen un CI que:

• CI singular-plural: pronom CI pronominal: hi, en.

Accentuació:

Ytra in the simple paraula accent obert (sofà, sofà, farmàcia). Les and i u simple paratònica accent tancat (precís, línia, cada, útil) e: accent obert:

Majoria p. aguts (breu, pagès, xaquè, sopes) gentilicis (francès, anglès). Numerals ordinals (cinquè, eighteenth). Participis acabats-in is (après, admès) formes-n-d verbs acabats -endre (aprendre, comprendre, depèn).

Majoria p. plans (cents, pea, reptile)-formes de l'imperfet d'indicatiu de la 2a conjugació (pensava, creia, we said, you said)-infinitius (aprendre, conèixer, empènyer).

Majoria p. esdrúixols (anècdota, còmica, pècora).

Accent tancat: alguns p. aguts (pron, ximpanzé)-Welsh licisms (cliché, consom, pure). Terminacions verbals del passat simple, i el futur subjuntiu imperfet (ho, had, hagut, will, hauré, please)-formes de verbs derivats de tenir i venir (contenir, retenir, convenir)-b i d compostos més (tombar, gairebé, noms).

Alguns p. plans (cròquet, prèssec) formes verbals del passat simple, imperfet i subjuntiu (rebrem, rebre, tanquessim)-infinitius (criure, nèixer, trobar)-verbs ser formes Món (Paràmo, Eru).

Alguns p. esdrúixols (crèvola, sibil·la, fràgil).

or the: accent obert: alguns p. aguts (Axo, Ayo, xerò, RPO /) participis derivats Món-boys ends (concloure, excloure, including).

Majoria p. plans (consul, software, mobile, pròleg). Majoria p. esdrúixols (clone, copy, glòria, memòria).

Accent tancat: majoria p. aguts (atenció, BTO, kimió, cançó, flexió). alguns p. plans (còrner, estòmac)-infinitius derivats de córrer (escórrer, transcórrer) Món-formes v ser (shape, Foru, fòsil). alguns p. esdrúixols (fórmula, fireworks, lottery).

Ausiàs Marx va néixer a Gandia (València) cap al 1397. Als 15 anys va ser nomenat cavaller, i es dedicava a fer torneigs i caceres. No va participar en les festes cortesanes on va posar a descobert la música i els trobadors.

Després va participar en diverses expedicions militars a Itàlia amb Alfons el Magnànim (rei de la Corona d'Aragó). Des de 1425 la seva vida transcorre a Gandia: viu com a senyor feudal, organitza caceres i altres activitats. Als seus poemes incorporà elements de la literatura europea de l'època, cosa que el converteix en el creador de la lírica catalana medieval.

Respecte a la tradició trobadoresca, la seva obra introdueix dues innovacions: la primera és que abandona la llengua provençal i escriu íntegrament en català; la segona és que abandona el tema trobadoresc i s'hi refereix a la pròpia experiència. Ausiàs Marx pot dir que és el primer poeta lírico en català que parla d'ell mateix: l'obra recull els seus pensaments i les seves reflexions sobre l'amor. Va posar especial èmfasi en les comparacions, les imatges i les expressions que usa per fer comprensibles els seus sentiments i aconseguir convèncer el lector.

Presenta vuit versos (octaves) tornada amb un de cada quatre versos decasíl·labs amb cesura (pausa) després de la quarta síl·laba.

Llengües romàniques: cast-català-italià-francès-romanès-occità-retoromànic-gallec-portuguès-sard. Són les llengües derivades del llatí vulgar que es va estendre a les colònies romanes mediterrànies. Des del segle IX, la formació dels primers escrits en occità, francès, etc., és a dir, la primera literatura culta, data del segle XIII.

Principals famílies lingüístiques d'Europa: romàniques, germàniques, eslaves, bàltiques, cèltiques. Comunitat lingüística: conjunt de territoris on es parla una mateixa llengua.

Català: ca. 6000 d'els que parlen aquesta llengua; ocupa el lloc número 70 quan es fa per parlants. Té un estatus oficial a Andorra, a les Illes Balears, al País Valencià, a Alguer (Sardenya) i a Carxe (Múrcia). Oficial d'Andorra i Catalunya. Entre 8 i 9 milions de parlants i més de 11 milions d'intel·ligibles.