L'assaig valencià del segle XX: Joan Fuster i Joan Francesc Mira

Tema 15. L'assaig: Joan Fuster

Joan Fuster fou historiador de la cultura, crític literari i poeta, però sobretot assagista: el més important i modern de la literatura del segle XX. Als anys cinquanta, el gènere assagístic es va veure afectat per causes externes —entre d'altres, la censura, la repressió franquista i la manca d'una tradició operativa—, de manera que les poques aportacions rellevants es van produir a l'exili. Als anys seixanta, amb la suavització de la censura, la situació canvià, i és ací on apareix Fuster.

Eixos temàtics de l'obra fusteriana

• L'actualitat artística i creadora: reflexions sobre la cultura en general, reflectides en obres com El descrèdit de la realitat i diversos estudis literaris dedicats a Salvador Espriu, Ausiàs March, entre d'altres.
• La crisi de l'home en el món actual: indagacions sobre els aspectes bàsics dels éssers humans i les seues inquietuds. Aquesta actitud es manifesta en obres com Diccionari per a ociosos o L'home, mesura de totes les coses.
• La problemàtica nacional i social: abordada a partir de la seua consciència intel·lectual i del seu compromís cívic. Va tractar la realitat del seu poble en escrits com Qüestió de noms i, principalment, a Nosaltres, els valencians, obra que va assolir una gran repercussió i incidència tant social com política.

Fuster plantejà una nova manera d'entendre la història dels valencians i va proposar vies per superar la feblesa col·lectiva, subratllant la catalanitat del País Valencià. La influència d'aquesta obra significà el redescobriment del país amb totes les seues contradiccions i l'aparició d'una nova consciència crítica, jove i combativa, que marcà un abans i un després en la cultura valenciana. Tanmateix, a banda de despertar consciències, també va destapar l'hostilitat d'un sector de la societat que es va sentir qüestionat per les seues tesis.

Tema 16. L'assaig: Joan Francesc Mira

Joan Francesc Mira és escriptor, antropòleg, sociòleg i professor universitari. Com a creador ha destacat en la narrativa i l'assaig amb novel·les com Borja Papa, Els treballs perduts o Purgatori, i en la tasca com a traductor de grans clàssics universals com la Divina Comèdia de Dante Alighieri, els Evangelis i l'Odissea d'Homer. A més, compta amb nombrosos articles periodístics aplegats a Punt de mira, considerats autèntics assajos en miniatura.

Temes i estil assagístic de Joan F. Mira

La seua sòlida formació intel·lectual es reflecteix directament en els seus assajos i col·laboracions periodístiques:

• Història cultural i identitat: analitza qüestions clau de la tradició valenciana i europea com ara el nacionalisme, els símbols, les llengües i la creació de consciència col·lectiva. L'explicació del fet identitari valencià queda palesa en la seua obra Crítica de la nació pura.
• Reflexió política i cívica: Mira és un autor compromés amb la seua societat, que trasllada les reflexions teòriques a una participació activa i cívica.

Pel que fa a l'estil, empra una llengua literària molt rica que sap dosificar el registre formal i els trets vius de la parla dels valencians, teixint una prosa elegant, expressiva i rigorosa. Destaca igualment pel respecte i la llibertat intel·lectual: parteix de la pròpia experiència i de la dels lectors per incitar al debat i a la reflexió, convertint la lectura en un exercici accessible, suggeridor i enriquidor.