Assaig i Teatre Català: Joan Fuster i la Dramatúrgia Contemporània
Joan Fuster i l'assaig català
Durant el període de postguerra es desenvolupa part de l'obra de Joan Fuster, conegut com a assagista. L'assaig és revisar les idees, partint del dubte i racionalitzant-lo per acostar-se a l'aproximació de la veritat, que sempre és limitada.
L'escriptura de Fuster és un diàleg amb ell mateix i amb el lector.
La importància d'aquesta literatura d'idees va lligada als grans canvis socials i culturals que es produeixen en la societat i que porten l'assagista a interrogar-se sobre tot el que s'esdevé. L'època de postguerra fou una època de canvis, repressions i prohibicions que porten Fuster a la reflexió i al debat del tema nacional, en obres que s'agrupen en l'assaig cívic i polític, com Nosaltres els valencians.
Assaig cívic i polític
En la primera, Fuster aborda la personalitat dels valencians, que està marcada d'ambigüitats i de frustracions. Fuster utilitza la història com un mitjà de transformació de la seua societat i marca les premisses a partir de les quals els valencians s'havien de plantejar el destí del seu país. Fuster planteja la necessitat de la connexió amb els altres pobles de llengua catalana, com una condició imprescindible per a aconseguir la normalització lingüística i cultural. Enfoca la realitat valenciana com un fet nacional, no com una peculiaritat regional o folklòrica.
Assaig humanístic
En l'assaig humanístic ens dóna una idea escèptica de l'home i de la realitat actual, en la qual l'home assoleixca uns nous valors racionals i humanitzadors. Fuster arremet contra els mites de la societat actual i el conjunt de condicionants que promouen l'alienació i la manca de llibertat.
Assaig filosòfic i de crítica literària
Per últim, en l'assaig filosòfic i de crítica literària, Fuster explica aspectes de la nostra literatura des d'una postura de lector erudit i lúcid, que fa una bona arreplega de materials i dóna una interpretació adequada.
L'assaig fusterià presenta moltes formes: l'article i el diccionari filosòfic, el diari, l'aforisme i la monografia.
Fuster fugí d'un llenguatge artificiós i arcaic, i utilitzà una prosa clara i natural, a través de la llengua comuna a tot l'àmbit del català.
El conjunt de la producció literària de Fuster es constituí en un estímul de normalitat cultural per a la societat valenciana, sobretot amb Nosaltres els valencians, l'obra que, probablement, va tindre més repercussió, ja que va contribuir a fer desaparéixer el provincianisme i a construir una cultura nacional i moderna al País Valencià.
El teatre català contemporani
En general, se senten les influències dels diversos moviments d'avantguarda de la dramatúrgia internacional contemporània. Podem dir que el teatre èpic de Bertolt Brecht va influir en les obres de Maria Aurèlia Capmany. El teatre de l'absurd de Ionesco va influir en autors com Manuel de Pedrolo. El teatre document o realista de Peter Weiss tindrà una de les seues expressions més intenses a casa nostra amb El retaule del flautista de Jordi Teixidor o les primeres obres de Josep Maria Benet i Jornet.
Ja més cap als anys 70 trobarem els happenings i les performances, propostes radicalment avantguardistes. Aquestes propostes influiran en l'anomenat teatre de carrer i en els muntatges més avantguardistes del teatre d'experimentació de companyies com ara:
Companyies de teatre d'experimentació
Els Joglars, que segueixen una línia d'investigació teatral, amb obres caracteritzades per la crítica social, política i religiosa.
Els Comediants, que han fos elements de la tradició popular amb tècniques diverses, com l'ús de màscares, gegants i capgrossos, les ombres xineses o l'acrobàcia.
Dagoll-Dagom, també ha experimentat una evolució constant des del seu muntatge Mar i cel, basat en contes de Pere Calders, fins a l'apropament al món de l'òpera.
La Fura dels Baus, en obres com Accions, parteixen de la provocació i el públic és centre i partícip de l'espectacle. Representa la part més innovadora del teatre de grup.
La recuperació del text i del dramaturg
A finals dels anys 80, aquesta situació comença a canviar. S'estrenen textos de Benet i Jornet i Rodolf Sirera i comencen a aparèixer tot un seguit de dramaturgs. Aquesta recuperació del text també es dóna a Europa.
Aquesta recuperació del dramaturg està marcada pel sorgiment d'un nou tipus d'autor teatral, el qual s'implica plenament en el procés creatiu de l'espectacle, sovint desdoblant-se en intèrpret o director i involucrant-se en tot el procés de producció. Dins d'aquesta dramatúrgia, Lluïsa Cunillé representa un teatre d'investigació que capgira les categories dramatúrgiques usuals. La majoria dels nous autors presenten temàtiques d'abast individual i d'abast col·lectiu.
El que més ha contribuït a difondre el teatre català ha estat la capacitat d'adaptació a espectacles. Així han escrit també musicals, guions per a sèries de televisió o comèdies, gènere que es mostra cada vegada més apte per a transmetre els plantejaments i els dubtes de la nostra època i en el qual es poden barrejar registres i estils.